Impacte oblidat de la topografia a les esglésies del barroc tardà: aplicació del mètode CC en el Gran Ducat de Lituània occidental

Resum

Aquest article explora les expressions arquitectòniques del barroc tardà, relacionant-les amb l'aspiració d'integració contextual de l'època. Investiga com les esglésies es relacionen amb el seu entorn natural, una relació que només pot entendre's si s'analitzen els edificis no sols com a estructures físiques, sinó també a través del prisma de l'experiència viscuda. La importància d'aquestes relacions queda patent en la teoria de Norberg-Schulz. No obstant això, les eines pràctiques per a analitzar aspectes intangibles però perceptibles de la contextualitat continuen sent limitades. Per a abordar aquesta llacuna, l'estudi introdueix un mètode contextual combinat (mètode CC) que sintetitza enfocaments establerts en la fenomenologia arquitectònica. Aplicat a més de 40 esglésies de l'antic Gran Ducat de Lituània, el mètode integra el treball de camp i les observacions de primera mà per a captar tant l'experiència visual com la cinestèsica. Dos estudis de cas – les esglésies de Hrodna (actual Belarús) i Włodawa (actual Polònia) – il·lustren el procés de recerca. Els resultats revelen una correlació entre els arquetips arquitectònics i el caràcter del lloc, en particular en les orientacions verticals i horitzontals recurrents que s'observen tant en els edificis com en el paisatge. Encara que es basa en la recerca empírica, l'article també considera les motivacions teòriques d'aquesta relació. La novetat de l'estudi radica en l'aplicació de mètodes fenomenològics a l'arquitectura del segle XVIII i en l'examen de com l'experiència topogràfica local va influir en el barroc tardà.