ACE: Arquitectura, Ciutat i Entorn

Portada

Revista ACE — 2025-06-30

Portada del número 58 de la Revista ACE.

La densificació urbana com a eina per a la política de desenvolupament sostenible a Suïssa

Damian Poklewski-Koziell — 2025-06-30

L’article examina la implementació de polítiques de densificació urbana a Suïssa com a resposta estratègica a la disponibilitat limitada de sòl i a l’objectiu d’assolir un desenvolupament espacial sostenible. La recerca analitza els mecanismes que permeten l’acceptació social del desenvolupament cap a l’interior i explora si és possible generar arquitectura de gran qualitat sota les restriccions espacials i legals que imposen aquestes polítiques. La metodologia es basa en una revisió de la literatura i en una anàlisi tipològica de projectes recents seleccionats, realitzats a través de concursos d’arquitectura. Els estudis de cas inclouen diversos tipus d’intervencions de replè i renovació urbana —com ara ampliacions d’edificis existents, desenvolupaments en alçada i estructures híbrides— avaluats dins del marc de classificació de reserves de sòl urbà. Els resultats suggereixen que els projectes de densificació, quan són dissenyats per arquitectes experimentats i recolzats per instruments de planificació eficaços, poden millorar la qualitat de vida urbana i generar resultats socialment acceptats i ambientalment responsables. Tot i que la densificació afronta desafiaments com la resistència social (efecte NIMBY), l’accés limitat a espais verds i l’augment de tensions espacials, els projectes ben planificats poden mitigar aquests problemes i fins i tot contribuir a la millora de barris existents. A Suïssa, les polítiques de densificació compten amb un fort suport ciutadà, com ho demostren els referèndums nacionals, i estan incorporades en marcs constitucionals i legislatius. Encara que el model de ciutat compacta pugui semblar menys urgent en països amb més disponibilitat de sòl, continua essent una eina de planificació rellevant pels seus beneficis ecològics, econòmics i socials. Ben comunicada i implementada mitjançant processos participatius, la densificació urbana pot actuar com a motor d’innovació arquitectònica i sostenibilitat ambiental.

El paper de la vegetació en l'art urbà i la seva contribució a la millora de l'estètica urbana

Aneta Biała — 2025-06-30

La funció simbòlica de la vegetació en l’art públic reflecteix el seu profund significat cultural i ecològic, servint com a recordatori de la interconnexió de la humanitat amb el món natural. Els artistes sovint s’inspiren en les formes orgàniques dels arbres i les plantes, creant estructures artificials que evoquen la bellesa i la resiliència de les seves contraparts naturals. Aquesta simbiosi entre l’art i la natura no només enriqueix l’entorn urbà, sinó que també fomenta un sentit d’harmonia i respecte per l’ecosistema. A més, la vegetació assumeix un paper decoratiu en l’art públic, tant com a part integral dels espais urbans existents —com les cobertes verdes i els jardins verticals— com en forma d’ornaments en murs i façanes, dotant-los d’un caràcter distintiu i vitalitat. Així mateix, la incorporació d’elements vius en les instal·lacions artístiques difumina els límits entre allò artificial i allò natural, creant composicions dinàmiques que evoquen respostes emocionals i estimulen els sentits dels habitants urbans. L’article ofereix una anàlisi exhaustiva dels diversos rols que exerceix la vegetació en l’àmbit de l’art públic, basant-se en una varietat d’estudis de cas en diferents ubicacions geogràfiques. Els resultats mostren tres tendències generals observades en la utilització de la vegetació com a element fonamental en l’art públic: la seva funció simbòlica, la seva importància decorativa i la seva integració en formes d’art viu o simbiòtic. La vegetació transcendeix el seu paper convencional com a mera inspiració per als artistes; en canvi, emergeix com un component indispensable del paisatge urbà, contribuint tant al seu atractiu estètic com a la seva utilitat funcional.

Robots de Transport Col·laboratius (CTR) aplicables a l'entorn urbà proper: una revisió

Anaís Garrell — 2025-06-30

Els Robots de Transport Col·laboratius (CTR) encara no són una realitat freqüent ni ben coneguda per a molts agents urbans, incloent planificadors de transport, responsables polítics, professionals de la construcció, proveïdors de serveis i altres participants rellevants en l'ecosistema de mobilitat urbana. Aquesta manca de familiaritat representa una barrera important per al desenvolupament i implementació de solucions de mobilitat urbana noves, adaptatives i creatives. També dificulta la integració dels CTR en xarxes, sistemes i infraestructures físiques de transport ja existents. Els CTR representen una categoria ampla, versàtil i en ràpida evolució de sistemes robòtics dissenyats específicament per al desplegament en entorns urbans. Aquests robots solen estar equipats amb una varietat de sensors avançats, tecnologies d'intel·ligència artificial i funcions de connectivitat. Aquestes eines els permeten operar de manera autònoma, navegar per paisatges urbans complexos i interactuar de manera segura i eficient amb humans, vehicles i altres sistemes robòtics en temps real. A més, els CTR tenen el potencial d'augmentar significativament l'eficiència, sostenibilitat i seguretat dels sistemes de trànsit urbà. Poden ajudar a reduir la congestió, optimitzar l'última milla de distribució, millorar l'experiència dels vianants i oferir noves opcions de mobilitat per a persones que enfronten barreres de transport, com els ancians o persones amb discapacitat. Addicionalment, els CTR podrien contribuir a reduir les emissions de carboni i millorar la qualitat de l'aire mitjançant l'automatització de tasques de mobilitat de baixes emissions. A mesura que la tecnologia dels CTR continua desenvolupant-se, els responsables de decisions urbanes i les parts interessades han d'adquirir més consciència i implicar-se amb aquestes innovacions. Una millor comprensió de les capacitats i aplicacions dels CTR serà essencial per configurar ciutats futures més accessibles, resilients i sensibles a les necessitats de tots els residents.

Identificació de potencials conflictes tècnics i oportunitats derivades de la inserció de robots de transport col·laboratius (CTR) en l'entorn urbà proper: un estudi de camp preliminar

Joan Lluis Zamora-Mestre — 2025-06-30

El Robot de Transport Col·laboratiu (CTR) és el resultat de la maduració de les tecnologies de transport elèctric combinades amb la intel·ligència artificial, aplicades a una tasca essencial en l’entorn urbà proper: el transport minorista de mercaderies en col·laboració amb la ciutadania. Aquests dispositius ja estan apareixent en algunes ciutats al servei de la nova economia del comerç digital. Cal considerar les possibles implicacions tècniques, tant conflictes com oportunitats, que podria desencadenar la seva inserció en l’entorn urbà proper. Aquesta contribució s’emmarca dins un projecte realitzat en col·laboració amb un institut d’investigació en enginyeria robòtica preocupat pels reptes funcionals que planteja la introducció dels CTRs en la mobilitat quotidiana d’aquest entorn urbà. Per a això, s’han realitzat observacions en diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, aprofitant les proves pilot amb CTRs; les consideracions exposades s’han basat en una metodologia qualitativa i s’han ordenat segons els dotze vectors principals d’aquesta tecnologia. Les imatges recollides durant les observacions mostren que molts dels reptes detectats es manifestaran en el futur en funció d’aspectes determinants com el perfil de gestió del servei dels CTRs, la velocitat de la seva implantació, la diligència de les autoritats en la seva regulació o la capacitat d’aquests dispositius per adquirir en temps real la informació necessària per a la seva circulació en l’entorn urbà proper.

Proposta metodològica per a la integració de serveis robòtics a l'espai públic urbà de les ciutats

Ana Puig-Pey — 2025-06-30

La integració dels serveis urbans amb tecnologia robòtica a l’espai públic de les ciutats requereix una anàlisi en profunditat tant de les característiques del sistema tecnològic com de l’estructura urbana existent. La proposta d’aquest treball, basada en la metodologia de l’estudi de cas, planteja un procés per desenvolupar la recerca i selecciona com a cas d’estudi els serveis de distribució d’última milla amb la plataforma robòtica autònoma ONA. Al llarg del procés, es proposa una anàlisi teòrica a la qual s’afegeixen dades, evidència empírica i rondes de discussió entre professionals de la planificació urbana, la robòtica, l’arquitectura i l’enginyeria, així com usuaris finals i ciutadania, amb l’objectiu d’arribar a un consens sobre les característiques i requisits de la tecnologia que s’ha d’integrar i els canvis que caldrà introduir a l’espai públic urbà, tant en la seva planificació com en el seu disseny. La plantilla RUS (Robotic Urban Services), que incorpora les característiques d’un servei robòtic urbà específic i el llistat d’aspectes urbans a tenir en compte, s’utilitza com a guia per identificar les oportunitats i les limitacions detectades per a la seva integració.

Integració de la robòtica col·laborativa de transport aplicada a la micromobilitat en l’entorn urbà local: recomanacions proposades

Joan Moreno-Sanz — 2025-06-30

El desenvolupament de la robòtica col·laborativa de transport (RCT) és fruit de l’evolució de les tecnologies de transport elèctric i de la intel·ligència artificial aplicades al transport de mercaderies i serveis en l’entorn urbà proper (EUP). En el futur, la correcta integració d’aquests dispositius en aquest entorn dependrà dels models d’implementació dels serveis proporcionats per les RCT, dels promotors associats al seu desplegament, ja siguin operadors de distribució o administracions públiques, i finalment, de la integració espacial i l’acceptació social que en se’n derivi. Aquesta contribució forma part d’un projecte realitzat en col·laboració amb un institut de recerca en enginyeria robòtica preocupat pels reptes que suposa la introducció de les RCT en aquest entorn urbà. Els objectius d’aquesta aportació són, en primer lloc, establir un marc contextual per a la gestió de la robòtica col·laborativa de transport en l’EUP; i en segon lloc, desenvolupar recomanacions per a la millora de la gestió de la robòtica col·laborativa de transport en l’EUP. La metodologia emprada es basa en una revisió documental de la conceptualització del sistema i en una anàlisi qualitativa posterior que considera tres dimensions: tecnològica, espacial i gestora. Els resultats presentats avalen la recomanació de la necessitat d’una gestió integrada de les RCT que incorpori actors públics i privats, i destaquen tant l’impacte espacial potencial com la influència en el comportament ciutadà que pot derivar-se de la implementació d’aquest sistema en l’entorn urbà de proximitat.

Fronteres de gentrificació. Privilegi, despossessió i geografies juvenils al centre de la Ciutat de Mèxic

Henry Moncrieff Zabaleta — 2025-06-30

Aquest article examina els “efectes de frontera” generats pels processos de gentrificació i renovació urbana al centre de la Ciutat de Mèxic, amb un enfocament particular a les geografies juvenils de l'Alcaldia Cuauhtémoc. Des d´una perspectiva etnogràfica i cartogràfica, s´analitza com les joventuts experimenten, encarnen i resignifiquen les transformacions urbanes en un territori marcat per la desigualtat. A partir d'exercicis de mapeig i relats territorials realitzats amb joves que habiten a les colònies Roma i Doctors, s'identifiquen escales espacials no fixes, sinó mòbils i permeables, que revelen contrastos entre el privilegi i la despossessió, la seguretat i l'amenaça, el cosmopolitisme i l'estigmatització. Amb el treball de camp es mostra que la gentrificació i la renovació urbana no constitueixen processos totalitzants als barris on s'instal·len, sinó més aviat fenòmens disparats que es manifesten en estils de vida, reconeixements socials, límits simbòlics i pràctiques quotidianes. En aquest context, els joves construeixen narratives cartogràfiques que donen compte de fronteres urbanes viscudes com a “espais extrems”, on l'expansió material i simbòlica de la Roma sobre la doctora activa noves formes d'injustícia espacial. L'estudi argumenta que aquestes fronteres no només separen, sinó que també articulen relacions conflictives i desiguals, reconfigurant el territori com a camp de disputa generacional i política. Així, les joventuts no són simples espectadores del procés de renovació urbana sinó agents actius que, mitjançant les seves trajectòries i apropiacions de l'espai, evidencien les tensions, les resistències i les possibilitats de reconfiguració en aquest centre urbà en transformació.

Determinació de la relació entre les característiques de l'ús del sòl i el nombre de passatgers a les línies de tren lleuger de Kuala Lumpur

Mohd Farid Jaafar Sidek — 2025-06-30

Aquest article determina la relació entre les característiques de l'ús del sòl i el nombre de passatgers de les línies de Trànsit de Tren Lleuger a Kuala Lumpur, Malàisia. Es van seleccionar dues línies de trànsit d'aquest tren, la línia Kelana Jaya i la línia Ampang. Es van recopilar dades sobre el tipus d'ús del sòl, la barreja d'usos del sòl, la mida de l'ús del sòl i la població en un radi d'un KM de cada estació de trànsit al llarg de les dues línies de Trànsit de Tren Lleuger seleccionades. També es van recopilar dades sobre el nombre de passatgers a cada estació de trànsit. Es va determinar la relació entre les característiques de l’ús del sòl i el nombre de passatgers de cada línia del Tren Lleuger seleccionada. A més, es van examinar els efectes dels factors relacionats amb les característiques de l'ús del sòl, el disseny de la infraestructura de vianants (PID) i les característiques de l'estació de trànsit de tren lleuger en el nombre de passatgers de les dues línies de trànsit de tren lleuger seleccionades utilitzant un model de regressió lineal múltiple (MLR). Els resultats de la relació entre la densitat de l'ús del terra i el nombre de passatgers, la diversitat de l'ús del terra i el nombre de passatgers mostren que no hi ha una associació clara entre aquests components. Tot i això, l'alta densitat i la mitjana diversitat d'usos del sòl a la majoria de les estacions de transport públic al llarg de la línia LRT de Kelana Jaya van atraure un alt nombre de passatgers, mentre que l'alta densitat i la mitjana diversitat d'usos del sòl al llarg de la línia LRT d'Ampang van atreure un baix nombre de passatgers. Els resultats del model MLR mostren que només un factor, "l'ús residencial del sòl", va influir en el nombre de passatgers de les dues línies LRT seleccionades.

Conjunts productius i paisatges rurals en transformació: una taxonomia adaptada per a les conques fluvials del sud de Xile

Virginia Vásquez Fierro — 2025-06-30

Xile és un país altament vulnerable a causa de la seva ubicació geogràfica i a l’ocurrència freqüent de desastres naturals, com terratrèmols i tsunamis. Aquests esdeveniments no només impacten la infraestructura, sinó que també alteren profundament el paisatge natural i cultural, fet que representa un desafiament crític per a la sostenibilitat. La gestió del territori ha d’integrar les manifestacions arquitectòniques juntament amb els processos històrics, ecològics i socials que configuren el paisatge, especialment en les zones rurals, entenent aquest com un procés dinàmic influït tant pel canvi climàtic com per les activitats humanes. Aquest article analitza els impactes multidimensionals del canvi climàtic en les arquitectures locals del sud austral. L’estudi es basa en treballs de camp realitzats en conjunts productius rurals, emprant metodologies interdisciplinàries. El focus de la investigació són les conques hídriques que s’estenen des dels llacs de la Serralada dels Andes fins a la seva desembocadura a l’Oceà Pacífic, en regions amb una forta tradició d’explotació silvoagropecuària. Aquests processos han reconfigurat el paisatge i afectat la sostenibilitat dels territoris rurals. El treball examina com les transformacions històriques, socials i ecològiques han redefinit els usos i destinacions de l’arquitectura rural productiva a la conca del riu San Pedro, a la Regió dels Rius, Xile. A partir d’aquesta anàlisi, es proposa una taxonomia d’aquests usos i destinacions, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies que contribueixin a la sostenibilitat del paisatge cultural rural, tenint en compte les dinàmiques socioecològiques resultants de la interacció entre els ecosistemes i les activitats humanes.

La dimensió urbana del patrimoni agrari. El paisatge de l’horta de Nerja, Màlaga

Mar Loren-Méndez — 2025-06-30

El patrimoni agrari reconeix aquells territoris en què la relació de l’individu amb la terra ha exercit, al llarg de la seva història, un paper fonamental que transcendeix l’àmbit estrictament productiu i arriba a la memòria i definició vital de l’enclavament on es troben. Aquesta realitat, i en concret l’horta, estretament lligada a la ciutat, s’ha vist confrontada en les darreres dècades a una transformació urbana accelerada que ha abandonat les pràctiques de creixement històriques i morfològiques, suposant una fractura en detriment de la lògica agrària. La present investigació té com a objectiu identificar la dimensió urbana del patrimoni agrari en aquelles ciutats l’origen i evolució de les quals estan estretament vinculats a l’activitat agrària. En aquest context, s’ha desenvolupat una metodologia que atén l’especificitat històrica i patrimonial, prenent com a cas d’estudi Nerja, a Màlaga, i la seva horta intrínseca a la morfologia històrica, fet que justifica la seva idoneïtat. Aquest procés revela una nova perspectiva envers l’enteniment del patrimoni agrari alhora que posa en valor el cas, contribuint així al seu potencial i necessària protecció. D’aquesta manera, la recerca destaca el paper fonamental de l’activitat agrària en els entorns construïts i aposta per una mirada que valora el teixit productiu de l’horta atenent a la seva dimensió urbana.

Metodologia de recopilació múltiple per estudiar la connexió entre el comportament i el disseny a l'entorn construït

Maria Beltran-Rodriguez — 2025-06-30

Aquest treball investiga la relació entre el disseny urbà i el comportament social mitjançant la recopilació de dades múltiples. La investigació compara dos parcs urbans, Superkilen a Copenhaguen i Parc Central del Poblenou a Barcelona, per mostrar com diferents configuracions espacials i solucions de disseny influeixen en les interaccions socials. La metodologia integra observació directa, mapatge del comportament, dades d'enquestes i representació gràfica per avaluar sistemàticament el comportament social en dos entorns diferents però comparables. Tant Superkilen com el Parc Central del Poblenou van ser dissenyats per arquitectes d'alt perfil amb la intenció de fomentar la interacció entre poblacions urbanes diverses. Tot i que tots dos parcs van ser concebuts com a espais de convivència amb alt contingut en disseny, el treball de camp revela marcades diferències en el seu ús real i efectivitat per promoure les interaccions socials. Aquest treball valida el poder analític de la metodologia proposada, comparant dues àrees anàlogues dins aquests parcs: els seients circulars del Red Square a Superkilen i una disposició de seients comparable al Poblenou. Les troballes destaquen l’impacte dels elements de disseny adaptables i flexibles en el foment de la convivència. Això indica com la disposició adaptable dels seients, el simbolisme cultural i la comoditat ambiental tenen un paper crucial en la configuració de la dinàmica de l’espai públic. Aquest estudi contribueix a la disciplina del disseny urbà, en proporcionar evidència empírica sobre com diferents estratègies de disseny fomenten la inclusió i el compromís social. Els resultats també ofereixen recomanacions pràctiques per a dissenyadors que busquin millorar la convivència als espais públics contemporanis. En futures investigacions es planteja ampliar aquests coneixements aplicant aquesta metodologia a un conjunt més divers d'entorns urbans.

Equipaments que fan ciutat. La intervenció rehabilitadora a la Barcelona recent

Jordi Franquesa — 2025-06-30

Més enllà del servei que presten, els equipaments juguen un paper clau en la planificació urbanística i en la forma de les nostres ciutats. A gran escala, juguen un rol estructurador, per tal de garantir la distribució igualitària dels serveis bàsics per a tota la ciutat. Els equipaments de proximitat contribueixen a articular la ciutat com una agregació d’unitats elementals de convivència –barris i districtes- amb un grau creixent de complexitat i autonomia. Son casos emblemàtics les noves ciutats planificades durant la primera meitat del s. XX, si be trobem precedents en alguns projectes d’eixample del s. XIX. En segon lloc abordarem el paper dels equipaments en la morfologia de la ciutat, passant del plànol urbanístic a la realitat física; de l’ordre abstracte a l’edifici concret que presta el servei. Si bé els grans equipaments d’escala de ciutat es converteixen en fites, molts d’ells edificis icònics d’arquitectura exclusiva, altres equipaments d’escala menor contribueixen a ordenar una estructura de centres i subcentres, a regenerar teixits degradats, a dinamitzar l’espai públic, a fer de catalitzadors de l’activitat urbana, a completar la xarxa viària amb un nou passatge o a construir una vora de ciutat en transició a l’espai natural. Massa vegades les publicacions i revistes d’arquitectura posen l’èmfasi només en l'edifici com a objecte de disseny, de magnífic disseny, però descontextualitzat del teixit que l’acull. En la construcció dels nostres entorns urbans, la implantació d’un edifici d’equipament en sòl públic, amb diners públics i amb un programa decidit per les administracions, és una oportunitat d’or per a “fer ciutat”.

Chan Chan (Perú), la ciutat de terra. L’amenaça al paisatge cultural d’un lloc Patrimoni Mundial

Francesca Colosi — 2025-06-30

Aquesta investigació identifica, fa una lectura i analitza el grau de transformació i pèrdua del paisatge cultural del Complex Arqueològic Chan Chan a Trujillo (Perú), inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial però considerat en perill per UNESCO. Així mateix, l'estudi fa una anàlisi dels actors involucrats en la transformació del paisatge urbà-rural. A través d'una metodologia holística i multidisciplinària, s'apliquen sistemes d'informació geogràfica i visors cartogràfics per obtenir una lectura que ajudi a detectar, analitzar i processar els principals problemes urbà-ambientals als punts crítics de la zona d'amortiment de Chan Chan, aconseguint posar en evidència la pèrdua i la vulnerabilitat del paisatge cultural. La investigació se centra en aspectes com la mobilitat, la densitat urbana i la contaminació per residus sòlids, que són els més significatius. L'abordatge indaga el grau de transformació i afectació al voltant d'aquests tres indicadors, cosa que permet elaborar una proposta de lineaments estratègics per salvaguardar i re-valoritzar la imatge del paisatge cultural de Chan Chan així que el lloc sigui retirat de la llista de patrimoni en perill. Els elements clau de la proposta són un projecte específic de reglamentació de la zona d'esmorteïment; la protecció de les zones agrícoles encara existents; el desplaçament al nord de Chan Chan de tot el trànsit pesant que es dirigeix cap al nord del país; la posada en valor dels chachacs i el seu enorme potencial per a la preservació de l'entorn natural i de la biodiversitat.

Restauració arquitectònica sostenible de pobles patrimonials a Jordània

Salma George Egho — 2025-06-30

L’arquitectura tradicional patrimonial representa la identitat i el llegat cultural. Donada la importància de la sostenibilitat en la preservació d’aquesta arquitectura, el present article, mitjançant estudis teòrics i de camp, se centra en com s’han restaurat i rehabilitat cases patrimonials en dos pobles del sud de Jordània (Al Taybeh i Al Nawafleh). L’objectiu és conservar la identitat i autenticitat d’aquests pobles, analitzant els elements arquitectònics que caracteritzen les seves cases patrimonials, així com els mètodes de restauració aplicats. Això s’aconsegueix estudiant mètodes de restauració sostenibles per destacar els aspectes positius d’aquests enfocaments i proposar-los com a directrius recomanables per a futurs esforços en altres pobles patrimonials de Jordània. La metodologia de recerca inclou treball de camp, observacions in situ i entrevistes per avaluar el procés de restauració. La selecció dels llocs es va basar en la seva rellevància històrica, el grau de deteriorament i els projectes en curs. L’estudi avalua els avantatges i els reptes de les tècniques de restauració utilitzades, comparant-les amb normes internacionals com les cartes del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), amb la finalitat de subratllar la necessitat d’equilibrar les millors pràctiques globals amb les consideracions locals, tant socioeconòmiques com mediambientals. Els resultats posen en relleu la necessitat d’aplicar tècniques de restauració sostenibles que preservin la integritat arquitectònica i cultural dels pobles patrimonials. La rehabilitació d’aquests pobles com a destinacions culturals i turístiques pot fomentar el turisme local, el desenvolupament econòmic i la implicació comunitària. La seva transformació exitosa demostra com la conservació del patrimoni impulsa la continuïtat cultural i enforteix la identitat local. Finalment, l’estudi remarca la importància de la supervisió governamental, l’educació i la participació comunitària en el manteniment del patrimoni arquitectònic de Jordània. L’establiment d’un programa estructurat de manteniment i la promoció de la consciència social contribuiran a la protecció d’aquests pobles patrimonials, garantint la preservació del seu valor històric i cultural per a les generacions futures.

El Poble Espanyol: un enclavament polític, geogràfic i estètic

Sandra Moliner Nuño — 2025-06-30

El Poble Espanyol, barri situat a Montjuïc, Barcelona, emergeix a principis del segle XX com un enclavament que desafia tant els límits físics com simbòlics de la ciutat. Des de l’enfocament del "fora-dins" plantejat per Foucault i Blanchot, aquest projecte urbanístic qüestiona les fronteres entre la urbs i el camp, manifestant-se en la coexistència de diferents realitats que actuen com a espai de trobada i diàleg entre el passat i el present. La metodologia d’anàlisi es basa en la mateixa definició del terme enclavament, explorant la gènesi del Poble Espanyol des de tres perspectives: política, geogràfica i estètica. En l’àmbit polític, aquest enclavament reflecteix l’aspiració a la unitat d’Espanya, entre el federalisme i l’unitarisme, desafiant les divisions socials i culturals del moment. Geogràficament, es presenta com una entitat entre l’urbà i el periurbà, posant en qüestió els límits entre ciutat i camp. En termes estètics, el Poble Espanyol qüestiona els cànons del que és bell i del que és ordinari des de la lògica del que és popular. Analitzar el Poble Espanyol com a enclavament és essencial per comprendre’n la complexitat i la contradicció: la manca d’un projecte de ciutat ben definit; el fet de ser un continent molt definit però sense una funció específica; i el fet d’estar al límit de les convencions preestablertes pel Moviment Modern. Aquesta sèrie de singularitats han fet que el Poble Espanyol hagi estat considerat un fragment de Barcelona, però fora d’aquesta, és a dir, un enclavament polític, geogràfic i estètic.