Equipaments que fan ciutat. La intervenció rehabilitadora a la Barcelona recent

Resum

Més enllà del servei que presten, els equipaments juguen un paper clau en la planificació urbanística i en la forma de les nostres ciutats. A gran escala, juguen un rol estructurador, per tal de garantir la distribució igualitària dels serveis bàsics per a tota la ciutat. Els equipaments de proximitat contribueixen a articular la ciutat com una agregació d’unitats elementals de convivència –barris i districtes- amb un grau creixent de complexitat i autonomia. Son casos emblemàtics les noves ciutats planificades durant la primera meitat del s. XX, si be trobem precedents en alguns projectes d’eixample del s. XIX. En segon lloc abordarem el paper dels equipaments en la morfologia de la ciutat, passant del  plànol urbanístic a la realitat física; de l’ordre abstracte a l’edifici concret que presta el servei. Si bé els grans equipaments d’escala de ciutat es converteixen en fites, molts d’ells edificis icònics d’arquitectura exclusiva, altres equipaments d’escala menor contribueixen a ordenar una estructura de centres i subcentres, a regenerar teixits degradats, a dinamitzar l’espai públic, a fer de catalitzadors de l’activitat urbana, a completar la xarxa viària amb un nou passatge o a construir una vora de ciutat en transició a l’espai natural. Massa vegades les publicacions i revistes d’arquitectura posen l’èmfasi només en l'edifici com a objecte de disseny, de magnífic disseny, però descontextualitzat del teixit que l’acull. En la construcció dels nostres entorns urbans, la implantació d’un edifici d’equipament en sòl públic, amb diners públics i amb un programa decidit per les administracions, és una oportunitat d’or per a “fer ciutat”.