AR.I.EN

AR.I.EN
Arquitectura Industria i Enginyeria, UPC

El Grup de recerca està reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya a la darrera convocatòria de Suport als Grups de Recerca amb el codi 2017 SGR 1245 com Grup de Recerca Emergent.

La seva composició està formada per diferents professors de la UPC de diferents departaments vinculats a la Arquitectura, a la seva docència, investigació i també a la seva pràctica. Nascut en el departament de Projectes Arquitectònics dona continuïtat a experiències com la Càtedra Blanca de Barcelona dirigida per els professors Carlos Ferrater i Alberto Peñín. El grup incorpora també l’experiència del grup de professors de cinquè, “Arquitectura i Tecnologia” coordinat per Jordi Ros, els professors i arquitectes Enric Massip-Bosch, Eduard Gascón, Mara Partida i Oscar Linares, i d’altres departaments com els de Tecnologia Josep María González, Jorge Urbano, e Isabel Bachs i d’altres Escoles com Miquel Rodríguez de l’escola de Enginyers de Camins.


El grup de Recerca AR.I.EN compta amb el suport de l’editorial i la revista Palimpsesto, indexada en bases de dades del àmbit editada des de 1999 i amb la seva pròpia plataforma http://revistes.upc.edu/ojs/index.php/Palimpsesto

CAMP D'ACTUACIÓ

El àmbit d’actuació del grup de recerca es centra en aquelles qüestions que fan del projecte arquitectònic una disciplina múltiple i al mateix temps aplicada, vinculant-la cap als processos de la seva materialització. Amb el aforisme “L’arquitectura es més gruixuda que el paper”, es pretén abastar aquelles parcel·les no exclusives del arquitecte però que tindran una influència en el projecte i en la seva realització, necessitant irremediablement la participació d’altres agents.

Identifiquem diverses àrees de recerca, consistents per sí mateix, però que admeten diversos sub-àmbits i queden units per un mateix cos disciplinar.

1. Arquitectura i Enginyeria

L’acte constructiu es avui un acte col·lectiu. Des de l’aparició del ferro com a material de construcció, la progressiva tecnificació i complexitat de la construcció ha extret l’exclusivitat del coneixement tècnic del tauler del arquitecte. L’historia des de la revolució industrial es l’historia de l’escissió entre arquitectes i enginyers. No es fins a la segona meitat del segle XX on algunes experiències tracten de trencar aquesta inèrcia. Un dels objectius del centre serà a partir d’aquesta base, apropar aquests dos mons aprofitant la seva convivència a la UPC i donant continuïtat a una determinada tradició de l’arquitectura barcelonina molt vinculada a la seva raó tècnica.

Així, en el Grup hi haurà presència d’enginyers de camins vinculats a altres escoles de la UPC, i puntualment de fora de la UPC, reforçant la interdisciplinarietat que se li vol donar.

2. Arquitectura i Industria

El projecte d’arquitectura no es pot entendre sense la participació activa no tan sols del enginyer o especialista sinó dels que Tesnière citava com els “actants”, promotor, constructor i sobre tot industrial, com ingredients necessaris per el desenvolupament i expressió de la dimensió col·lectiva d’un projecte multivalent. Els projectes passen per processos de contextualització constructiva per la participació dels industrials i el treball conjunt realitzat amb els arquitectes. Especialment rellevant serà doncs els teixits industrials locals, el grau de participació en el projecte i fins i tot els mecanismes de gestió i control de les obres.

Aquest àmbit d’interès es desplegarà en aspectes com la recerca en els materials, en particular recollint l’experiència de la Càtedra Blanca, el desenvolupament d’acords amb l’industria de la construcció o el interès per els processos en les obres arquitectòniques.

3. L'obra d'arquitectura

Utzon afirmava, “La vida en la obra era meravellosa. Aquest es el temps del arquitecte”.

El coneixement arquitectònic ha estat arrelat històricament en el seu lloc de producció: l’obra. Ha sigut la progressiva especialització i complexitat tècnica uns dels factors més decisius per la segregació d’aquest coneixement en diversos especialistes; enginyers, mestres d’obres, empreses de construcció, particularment a resultes de la revolució industrial. L’obra es avui el moment i el lloc on s’ha de produir irremediablement la trobada entre tots aquests actants difuminant els límits del projecte i la seva fiabilitat. L’obra en la seva condició d’unicum dificulta la seva assimilació als processos productius capitalistes i invita a la consideració de la seva importància dins de la seqüència de definició arquitectònica.

La dificultat del seu trasllat a les aules no es un pretext per ignorar la seva transcendència i justifica una aproximació profunda i sistemàtica a nombrosos casos d’estudi. L’ incorporació d’aquest moment cabdal de l’arquitectura ens ajudarà a comprendre els seus veritables mecanismes, incorpora la seva complexitat i finalment s’ha de reclamar la seva indissolubilitat amb el projecte.

4. Raó tècnica i societat

Des del mite de Pandora passant per els pitjors escenaris del segle XX, l’aplicació acrítica de la tècnica desmenteix la seva suposada neutralitat. La tècnica no es doncs una lògica auto justificable sinó una mediació amb les aspiracions de la societat. Diversos àmbits de reflexió es despleguen d’aquesta consideració, uns de profunda dimensió teòrica, i altres molt arrelats a la realitat social com la sostenibilitat o el habitatge.

Així, l’ humanitat preveu l'augment exponencial de la seva població i un definitiu èxode rural, amb una disminució patent dels recursos. Es fa doncs necessari l'equilibri entre necessitat i capacitat, entre drets i recursos. El habitatge contemporani es transforma en un veritable problema de sostenibilitat a escala mundial on les qüestions formals han de deixar pas a un debat eminentment tècnic i ètic. Es reflexionarà sobre el establiment de condicions veritablement sostenibles per a la vida en comú, tant a escala global com en el més particular del habitatge contemporani, tractant especialment les noves situacions a les que el arquitecte s’enfronta: nous models familiars, habitatges cooperatius, situacions d’emergència, etc.