La idea del misteri en l'obra de François Mauriac i la seva al·lusió a les creacions artístiques de Giorgio de Chirico, René Magritte i Ferdinand Bac, com a constructe crític de l'obra arquitectònica de Luis Barragán

Resum

Per a l'arquitecte Luis Barragán, la secularització de la vida havia impedit, en la quotidianitat domèstica moderna, el desenvolupament d'activitats i rutines adreçades al repòs espiritual i artístic. Així, a partir de la dècada dels anys quaranta, la seva arquitectura conformaria ambients on la penombra, la sinuositat de les seves seqüències i la presència de la natura evocarien aquest halo de misteri necessari per a la vida espiritual i creativa dels seus habitants. D'acord amb això, destaca la pregunta: en quina mesura els ambients misteriosos de l'obra de Barragán van ser el reflex d'una postura ideològica que es va contraposar als ambients diàfans, oberts i abstractes de la visió tecnocràtica de l'arquitectura moderna a Mèxic? Aquesta investigació pretén aprofundir en les fonts teòriques que van nodrir la noció de Barragán entorn del misteri. Per fer-ho, s'ha explorat la biblioteca personal de l'arquitecte, que actualment conserva la Fundación de Arquitectura Tapatía Luis Barragán. Després d'una anàlisi qualitativa dels llibres de literatura, va ressaltar la col·lecció de títols del novel·lista catòlic François Mauriac. Així, a partir d'aquests volums, el present article posarà llum a una part del bagatge teòric i crític des del qual Barragán reflexionava sobre el misteri. En segon lloc, el text aprofundirà en l'obra pictòrica i paisatgística de Giorgio de Chirico, René Magritte i Ferdinand Bac presents a la seva biblioteca personal, les quals van servir a Barragán com a referències plàstiques, paisatgístiques i arquitectòniques per recrear en la seva arquitectura ambients imbevuts de misteri.