Una lectura hermenèutica del paisatge urbà. Memòria i persistències en la construcció identitària de Bellas Vistas (Madrid)

Resum

Un dels grans reptes a l'hora d'entendre la ciutat és la simultaneïtat amb què es mostra la informació que conté. El paisatge és el sistema de comunicació entre l'observador i l'entorn urbà. Una aproximació hermenèutica, basada en la interpretació de les percepcions sensibles i connectada amb el curs de la història, permet extreure els elements significatius del paisatge urbà i recompondre un relat diacrònic que lo faci llegible. Aquest article aborda el cas concret de Bellas Vistas, un dels barris perifèrics que van sorgir a Madrid al segle XIX a les portes de l'Eixample (Ensanche). Es proposa una metodologia basada en l'hermenèutica, que incorpori noves claus d'interpretació del paisatge, amb l'objectiu de desvelar els valors socials, patrimonials e identitaris que s'amaguen sota formes urbanes aparentment ordinàries. L'article recorre el desenvolupament i l'evolució urbana de Bellas Vistas en paral·lel a la seva història social, analitzant les inèrcies en les formes d'ús de l'espai i estudiant la informació (memòria) continguda en la seva estructura espacial. Es desvela com tant l'una com l'altra, més enllà de les construccions materials, són elements consubstancials a la identitat d'aquest espai urbà, fet que permet identificar-lo i diferenciar-lo respecte d'altres àrees urbanes. En definitiva, aquesta manera d'abordar espais urbans ordinaris, de l'habitar quotidià, aporta una altra mirada al paisatge urbà que obre noves vies per a la seva valoració i conservació.