Arquitectura al camp expandit. El concepte de paisatge en els escrits i en l’obra d’Alejandro de la Sota

Resum

Aquest article realitza una anàlisi de l’obra i els escrits de l’arquitecte Alejandro de la Sota des de l’òptica del paisatge, especialment aplicant el concepte de camp expandit de Rosalind Krauss. L’objectiu és explicar aquest concepte aplicat a la seva obra i extreure conclusions de la seva importància en el pensament i la producció d’aquest arquitecte. S’ha triat aquest arquitecte tan poc conegut internacionalment per poder difondre i explicar la seva obra que ja ha estat explicada des del punt de vista de l’arquitectura, però no tant des del de el paisatge, excepte per algun article de Navarro-Baldeweg. El mètode que s'empra consisteix en l’anàlisi de dos textos sobre paisatge (un de 1952 i un altre de 1954) i tres de les seves obres (Guzmán, Meravelles i Alcúdia). Com a conclusió de l’estudi de casos, es dedueix que l’obra d’aquest arquitecte supera el arquitectònic i empra el paisatge com a element definidor i desencadenant dels seus projectes, aconseguint que el projecte surti del propi paisatge, en lloc d’estar imposat a ell. La seva obra és catalitzadora del paisatge que envolta els seus projectes; és a dir, va més enllà de la pròpia disciplina arquitectònica, expandint-se cap el paisatgisme o la geografia, i abastant d’aquesta manera escales que superen l’arquitectònica, com la XL (territorial o geogràfica) o la XS (de detall o botànica). L’article incorpora un diagrama final que, seguint el model de Krauss, proposa un estudi de l’obra de Sota des de l'òptica del paisatge.