La influència de l’arquitectura efímera a l’arquitectura construïda. El cas de Mies van der Rohe

Resum

Les arquitectures temporals no són rellevants per configurar els escenaris de major experimentació arquitectònica d’una determinada època, sinó també per les influències que exerceixen a les arquitectures permanents construïdes amb posterioritat. Precisament, fou aquesta cerca conceptual a partir de l’efímer, la que va possibilitar en gran mesura la investigació i evolució de l’obra de Mies van der Rohe: arquitectures expositives que , tot i la importància quantitativa i qualitativa que van suposar a la producció mesiana, no estan referenciades en la seva totalitat ni estudiades en profunditat; arquitectures efímeres que ofereixen noves perspectives i, per tant, mereixen ésser investigades amb rigor. Així doncs, l’objectiu del present article és el de proporcionar claredat a l’obra de Mies van der Rohe, a partir d’un treball exhaustiu d’arxiu històric. Una metodologia basada i fonamentada en les fotografies, catàlegs i escrits que immortalitzaren les arquitectures que el passat va veure muntar i desmuntar. Des de l’anàlisi i la interpretació dels citats documents històrics, la investigació conclou plantejant una sèrie de discussions de rellevància per la teoria i crítica, tant de l’arquitectura efímera de Mies com de la seva arquitectura permanent. En primer lloc aporta el llistat complet del llegat expositiu de l’arquitecte (llistat que fins avui en dia no ha estat publicat i aquí recau l’originalitat d’aquest estudi) i, en segon lloc, enuncia els fonaments que va assajar en els ambients expositius que posteriorment va traslladar als seus edificis construïts en entorns reals.