Els edificis Mediterrani i Atlàntic, incursions modernes a l'Eixample Cerdà
DOI:
https://doi.org/10.5821/siiu.5864Resumen
Els edificis Mediterrani i el Banc Atlàntic són dos dels edificis que afronten de manera més clara la incursió al teixit urbà consolidat de la trama Cerdà. Plantegen unes variables compositives adaptades a les necessitats funcionals i estètiques contemporànies. L'edifici Mediterrani recupera, en part, algunes de les idees del pla embrionari de Cerdà pel que fa a l'orientació i ventilació dels habitatges i a la seva relació amb l’espai públic. També en reinterpreta sensiblement els seus paràmetres normatius d'acord a criteris de relació moderns. Introdueix una nova tipologia d'habitatge a l'Eixample, eliminant els petits patis de ventilació amb una alternativa de blocs de menor fondària, tot mantenint virtualment la cantonada tradicional i ampliant l'escenari de l'espai del vianant en planta baixa. L'edifici Atlàntic, en canvi, tot emergent singularment en altura del conjunt edificat de l'Eixample, planteja un manifest èmfasi d'aquesta cantonada i s'adapta a la seva traça, al mateix temps que estableix un subtil acord amb les edificacions veïnes.Descargas
Número
Sección
Sede Lisboa
Licencia
Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:
- Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY-NC-ND- 4.0 que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista, pero no se pueden cambiar ni se pueden utilizar comercialmente.
- Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
- Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada. (Véase El efecto del acceso abierto).