Casc antic: centre(s) comercial(s): estructura i paisatge de l’espai comercial de Ciutat Vella

Autores/as

  • Pere Ponsatí Caño

DOI:

https://doi.org/10.5821/siiu.6052

Resumen

La progressiva implantació en les dues darreres dècades dels models comercials importats dels EEUU ha tingut efectes notables sobre els models de consum de la nostra societat. Aquests canvis han incidit significativament en la forma i el paisatge de l’espai comercial tradicional del casc antic de Barcelona. Els elevats indicadors d’activitat de comerç al detall i la manifesta atractivitat turística del seu conjunt monumental central no equilibren la percepció latent en l’imaginari col·lectiu sobre les dificultats del petit comerç tradicional per mantenir la seva viabilitat. És un bon estudi de cas per a l’anàlisi global de la seva estructura i paisatge comercial propis, enfocament inèdit fins a data d’avui. L’estudi dels espais d’activitat i no activitat es tractarà des de quatre àrees temàtiques diferenciades (estructura, paisatge, evolució temporal, i centrecomercialització) amb un àmbit com a fil conductor comú: el sistema de concentracions comercials de la Ciutat Vella.

Descargas

    PDF

Número

Núm. 6 (2014)

Sección

Sede Lisboa

Licencia

Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:

  1. Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la Licencia de reconocimiento de Creative Commons CC BY-NC-ND- 4.0 que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista, pero no se pueden cambiar ni se pueden utilizar comercialmente.
  2. Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
  3. Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada. (Véase El efecto del acceso abierto).