Arqueologia del futur al barri del Raval de Barcelona. A propòsit de tres inèrcies de l'urbanisme tecnocràtic i els seus efectes indesitjables

Resum

Aquest article és el resultat del nostre esforç analític per comprendre com s’han pensat i practicat intervencions urbanístiques, extremadament dràstiques, contra el barri del Raval de Barcelona en períodes formalment democràtics. El que considerem original de la nostra proposta analítica és la identificació d'una mena de doxa tecnocràtica que hauria impregnat l’urbanisme -també el barceloní- des dels seus inicis, i que acabarà caracteritzant l'aclamat tant com discutit "Model Barcelona". La metodologia utilitzada prové de l’antropologia històrica i de la sociologia urbana. El nostre prisma teòric entrecreua perspectives historiogràfiques com la biopolítica, sociològiques com la crítica a l’enginyeria social i urbanístiques com la re-configuració de l’espai públic. Se sosté aquí que l’urbanisme racionalista hauria abordat el complex art de viure en societat des fórmules cartesianes, còmplices en gran mesura de la reificació característica de disciplines positivistes. Considerem que aquesta forma de concebre l’urbanisme s’ha nodrit de pressupostos conceptuals epistemològicament inconsistents, simplificadors i, sovint, autoritaris. L’última part de l'article identifica tres de les inèrcies socials que vindrien generades o impulsades per la tecnocràcia -no només urbanística: La tendència obsessiva cap a la normalització i els seus perversos efectes; les contradiccions entre les "solucions" i els "problemes socials" que es volen gestionar i, finalment, la inclinació a considerar el carrer com una mena de camp de batalla i, per tant, la llar com un refugi.