Ciutat i Dret: pel reconeixement de el dret humà a la ciutat

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.15.45.10370

Paraules clau:

espai públic, glocal, sostenibilitat, solidaritat

Resum

Actualment, més de el cinquanta per cent de la població mundial viu a les ciutats, configurades aquestes com a lloc de reunió d'una multiculturalitat moderna, innovadora i compromesa amb el seu entorn, que no accepta seguir amb el planejament urbanístic i de creixement desmesurat, desenvolupat durant les últimes dècades. Sorgeixen així els moviments socials actuals que clamen per un dret a la ciutat, com a dret humà emergent, basat en el valor de la solidaritat i la participació de tots, en la necessitat de compartir un espai públic en què el ciutadà i la persona puguin trobar i construir, conjuntament, una ciutat que promogui i protegeixi els drets fonamentals necessaris per al desenvolupament d'una vida adequada. En atenció a això i fent servir una metodologia estrictament jurídica, aquest estudi té per objectiu determinar el caràcter jurídic de el dret a la ciutat, per al qual s'abordarà la dialèctica entre les generacions de drets i els nous drets emergents, analitzant la ciutat i el seu dret com un dret bàsic i fonamental, especialment a través de la teoria de la connectivitat. A la vista dels resultats, hi ha únicament un reconeixement soft law del reclamat dret a la ciutat. No obstant això, a través de la connectivitat de drets és possible assegurar que el dret a la ciutat posseeix els mateixos caràcters definitoris que els drets de la primera i segona generació, de manera que pot i ha de ser reconegut com a dret humà bàsic i transversal, on es desenvolupa i implementen molts altres drets fonamentals. Malgrat això, la seva implementació no podrà aconseguir-se sense atendre les desigualtats existents i sense una participació col·lectiva de tots els ens afectats. Per això, cal seguir avançant en la implementació de nous enfocaments més participatius, integradors, innovadors i eficaços, des de la perspectiva glocal (local i global) que permeti configurar la ciutat com a espai indispensable per al desenvolupament vital de l'ésser humà i dels drets que el caracteritzen com a persona, sobre els principis d'equitat, justícia social, democràcia i sostenibilitat.

Biografia de l'autor/a

Maria Francisca Zaragoza Martí, Universidad de Alicante

Ayudante-Área de Derecho Constitucional

Departamento de Estudios Jurídicos del Estado

Facultad de Derecho-Universidad de Alicante (UA)

 

Investigadora del Instituto de Geografía (UA)

Investigadora del Instituto del Agua y de las Ciencias Ambientales (UA).

Descàrregues

Publicades

2021-03-02

Número

Secció

Secció Especial