Relació entre la nota daccés a la universitat i el rendiment acadèmic en els estudis d'Arquitectura. El cas del Pla 94 de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.16.47.10375

Paraules clau:

Arquitectura, educació, pla destudis, r de Pearson

Resum

Els estudis d'Arquitectura tenen com a espina dorsal la metodologia activa de l'aprenentatge basat en projectes (ABP). "Aprendre fent projectes" entronca amb la metodologia que s'està implementant als entorns d'aprenentatge dels cicles d'educació infantil i primària, i que s'aplica amb menys freqüència a l'educació secundària i universitària. Els estudis d'Arquitectura són un exemple paradigmàtic de com la formació es basa, precisament, en assignatures pràctiques de taller on es desenvolupen projectes que integren altres disciplines com ara la construcció, el càlcul d'estructures, la història o la representació, i que impliquen habilitats com el treball en grup, la creativitat o el compromís social. Aquestes assignatures projectuals de taller no tenen un símil a l'educació secundària, cosa que provoca hipotèticament una discontinuïtat entre les notes d'accés a la universitat i les notes durant els estudis universitaris. Per demostrar aquesta hipòtesi, es fa un estudi estadístic de dependència lineal a partir del coeficient de correlació de Pearson, a través del qual s'analitzen les dades de les qualificacions de 3.910 estudiants del Pla 94 de l'Escola de Barcelona ETSAB-UPC. Aquest estudi conclou efectivament ratificant la hipòtesi inicial, que partia de la base que els millors expedients preuniversitaris no són la població estudiantil amb millor rendiment acadèmic durant i al final de la carrera. Aquestes dades permeten reflexionar sobre el currículum docent dels estudis d'Arquitectura, la formulació de nous Plans d'Estudis i la implementació d'una orientació universitària.

Biografies de l'autor/a

Daniel García-Escudero, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) y Doctor Arquitecto en Proyectos Arquitectónicos por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) con la tesis “Espacio y recorrido en Alvar Aalto”. Es profesor Agregado (Titular) en el Departamento de Proyectos Arquitectónicos en la ETSAB. Es codirector de las Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura JIDA y de la colección Textos de Arquitectura, Docencia e Innovación.

Berta Bardí-Milà, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Arquitecta por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) y Doctora Arquitecta en Proyectos Arquitectónicos por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) con la tesis “Las casas de Arne Jacobsen: el patio y el pabellón”, con Mención Internacional, premio extraordinario UPC 2016, y Segundo Premio en la XI Convocatoria del concurso bienal Arquia/tesis de la Fundación Caja de Arquitectos (2017). Es profesora Lectora Serra Húnter en el Departamento de Proyectos Arquitectónicos en la ETSA Barcelona. Es codirectora de las Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura JIDA y de la colección Textos de Arquitectura, Docencia e Innovación.

Francesc Fayos, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Ex-profesor Titular, ex-jefe de la Sección de Física de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), y ex-Vicerector de Política Científica UPC.

Francesc Valls Dalmau, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Profesor Lector, Departamento de Representación Arquitectónica, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Coordinador académico del Máster en Sistemas de Información Geográfica (FPC).

Descàrregues

Publicades

2021-10-31

Número

Secció

Secció d'Articles