La configuració urbana d'Écija al plànol de Manuel Spínola el 1826

Resum

La cartografia urbana al segle XIX espanyol va experimentar un auge durant l'ocupació francesa i l'arribada de la Il·lustració. Els plànols van passar a ser instruments que permetien una millor governabilitat de la ciutat. Al regnat d'Isabel II, el principal objectiu de la Reial Ordre de 1846 va ser establir el control de les transformacions urbanes país a través de la cartografia. Això va demanar un aixecament afavorit pels mateixos municipis, unit a la feina de cartògrafs i enginyers. A la província de Sevilla, el cartògraf Manuel Spínola de Quintana deixarà constància de set poblacions. Entre aquestes es troba el que és possiblement el plànol més antic de la ciutat d'Écija, datat el 1826. A més, és el primer a representar la seva perifèria urbana. Es tracta d'un document inèdit de gran qualitat planimètrica degut tant al grafisme i cromatisme com a la descripció de la ciutat. Es realitza una comparativa amb tres plans coetanis més d'Écija, així com una anàlisi detallada. S'han generat resultats interessants com una datació més exacta d'un dels plànols coneguts, així com evidenciar la primícia del de Spínola. Una anàlisi detallada possibilita apreciar la configuració d'Écija a principis de segle, clau en la futura ordenació urbanística. A través d'elements del nucli urbà (parròquies, convents, places, etc.), així com aquells de l'entorn agrest immediat (camins, cultius, infraestructures, etc.)