Últimes reflexions de Georges Candilis sobre la planificació de campus: Universitat Bu Ali Sina (1973-1978)
DOI:
https://doi.org/10.5821/ace.16.47.10455Paraules clau:
Noves universitats, arquitectura universitària, espais per a l'educació superiorResum
El treball prolífic de George Candilis inclou una variada mostra de projectes de campus universitaris. Els més coneguts són la Universitat Lliure de Berlín i la universitat de Tolosa-Le Mirail de l’empresa Candilis-Josic-Woods, però altres van ser desenvolupats posteriorment per Candilis amb diversos col·laboradors. La Universitat Bu Ali Sina a la ciutat iraniana de Hamadan va ser la seva última oportunitat per concebre una nova universitat. Entre el 1973 i el 1978, Candilis i Mandala Collaborative –una firma local fundada per Nader Ardalan– van dur a terme conjuntament el Màster Pla i una primera versió del projecte. El 1977, ia causa d'un canvi d'ubicació, es va planificar una segona versió i finalment es van construir algunes de les edificacions. En aquest moment, el projecte es va publicar discretament a revistes d'arquitectura i recentment el conjunt construït ha estat recollit en una tesi sobre l'obra d'Ardalan. Tot i això, el campus no s'ha estudiat en profunditat. Aquest article pren com a fonts primàries els documents disponibles als arxius de Candilis i se centra en el procés de disseny del campus per reconstruir-ne la narrativa i els escenaris. L'objectiu és tornar a visitar la Universitat Bu Ali Sina, assumint que aquest punt final del pensament de Candilis és una condensació de tota una pràctica. El resultat és la confirmació d'una manera particular d'entendre la universitat —oberta a l'intercanvi de coneixements i com a eina de progrés social—que es configura segons els preceptes de la modernitat conservant-ne la identitat local.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
CRITERIS DE PROTECCIÓ INTEL·LECTUAL |
En aquest moment es compta amb la protecció de la Oficina Espanyola de Patents i Marques, mentre que la protecció global s'està tramitant davant la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI/WIPO). Així mateix, la Oficina del Número de Sèrie Estàndar Internacional (ISSN) ha otorgat els següents números: 1886-4805 (versió electrònica) i 1887-7052 (versió en paper). |
COPYRIGHT |
El contingut dels articles i els comentaris en ells expresats són responsabilitat exclusiva dels seus actors, i no reflexen necessariament la opinió del Comité Editor de la revista. Els treballs publicats per ACE queden sotmesos a la llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ La qual cosa vol dir que les persones autores només tenen i retenen els drets d'autor dintre de les limitacions imposades per la anterior llicència |