Cap a un urbanisme renovat per a la recomposició de la metròpoli. Inèrcies i disrupcions de la nova ecometápolis

Resum

Davant dels múltiples i impostergables desafiaments dels equilibris planetaris i el seu efecte sobre els models territorials, l'article proposa orientacions per a la gestió de les transformacions en clau de regeneració metabòlica de la metròpolis contemporània. La transformació parteix de considerar el territori com un bé finit que implica la preservació dels espais oberts no antropitzats i una major optimització de l'espai urbanitzat. Una gestió mutualizadora que combini les sinergies i mutualizaciones sense dualitzar i confrontrar l'urbà i el rural, sinó que més aviat botiga a conviure, compensar, cooperar. A partir de la reflexió i l'anàlisi de la qüestió de la forma urbis contemporània, l'article proposa línies de treball per a l'ordenació territorial, la planificació urbanística, el pla i els projectes des d'una perspectiva interdisciplinària. Una contribució que pretén fer avançar la nostra pràctica cap a un urbanisme realment holístic i hiperdisciplinar. Un urbanisme renovat des dels noves directrius estratègiques, bases projectuals i accions concretes basades en principis de el metabolisme social per a la recomposició de la metròpolis cap a una nova ecometápolis ja en procés. Més enllà de la polis, la metápolis. Més enllà de la ciutat màquina econòmica, la biociudad al seu territori bioregional.