Arquitectura vernacla i identitat cultural en assentaments rurals en declivi

Resum

La despoblació i l'abandó de les zones rurals és un fenomen que es repeteix a escala global i de manera transversal a la majoria dels territoris i cultures. Aquest procés de declivi afecta especialment a l'arquitectura vernacla, per la seva modesta materialitat i per tant els valors culturals que en ella resideixen, tant de caràcter material com immaterial. Aquest treball analitza la situació de l'arquitectura vernacla rural en zones en declivi en tres regions d'escala i plantejament cultural tan diferents com les àrees meridionals de la Xina, el Marroc i Espanya, prenent com a referència elements tipològics propis de cada regió. Aprofundeix en experiències en les quals el patrimoni cultural en perill es transforma en força dinamitzadora del territori sobre el qual s'assenta i obre la porta a solucions tant de conservació i valorització dels seus propis elements com de resolució dels problemes socioculturals de fons. La recerca identifica aspectes genèrics i universals del procés de retracció, així com condicions específiques de cadascun dels diversos territoris d'estudi. El treball va trobar com els casos presos en consideració comparteixen algunes condicions en l'enfrontament de les conseqüències de la contracció, com ara dificultats d'adaptació, distància administrativa, fragilitat patrimonial.