Esglésies postconciliars de Luis Cubillo a Madrid. La recerca del complex parroquial estandarditzat

Resum

Aquest treball estudia la sèrie de tretze complexos parroquials projectats per l'arquitecte Luis Cubillo d'Arteaga a Madrid entre 1970 i 1972, en què va buscar una estandardització amb què donar una resposta eficaç a la necessitat de nous temples sorgida del Pla Pastoral de Morcillo de 1965. Per això es va cenyir a les “Instruccions per a la construcció de complexos parroquials”, publicades  amb aquest propòsit per l'Arquebisbat. Un cop descrits antecedents immediats de la proposta de Cubillo, el text analitza en primer lloc tot allò referent al temple i els seus espais adjacents: l'elecció de la planta quadrada com la més adequada a la litúrgia postconciliar, les seves dimensions, la seva il·luminació i la seva singular estructura. Posteriorment s'analitza la resta del complex parroquial: la seva claredat programàtica, la sistematització de les solucions constructives, la capacitat d'adaptació a diferents entorns i les limitacions del model proposat. A tot el treball s'estableixen comparacions amb altres realitzacions precedents de l'arquitecte, tant a la seva arquitectura civil com religiosa. Es descobreixen, més enllà d'evidents diferències formals, continuïtats en les estratègies  de projecte, com la base modular dels seus dissenys o el rigor en la resolució del programa funcional. Així mateix, la racionalitat constructiva d'aquests complexos parroquials i la seva economia van suposar una lògica continuació de l'àmplia experiència de Cubillo al camp de l'habitatge social a Madrid.