Onades de Calor a la ciutat de Barcelona. 1971-2020

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.17.50.11684

Paraules clau:

Fenòmens meteorològics extrems, onada de calor nocturna, resiliència, escalfament global

Resum

Els esdeveniments extrems associats amb altes temperatures tenen un impacte en la salut, els seus ecosistemes i, per tant, en l’economia. Com a part del projecte X-ClimPlan, aquest estudi té com a objectiu estudiar les onades de calor a la ciutat de Barcelona entre el 1971 i el 2020, partint de la definició d’onada de calor segons l’AEMET. Això no obstant, aquesta definició té la limitació de referir-se únicament a temperatures màximes. Tot i que aquestes poden tenir greus conseqüències, especialment per cop de calor, els efectes sobre la salut són més acusats en el cas de la calor nocturna, on la impossibilitat de descansar pot provocar empitjorament de malalties respiratòries i cardiovasculars que produeixen morts prematures. Per això, lestudi diferencia entre onades de calor diürnes i nocturnes. Atès que el clima urbà presenta una variació espacial, la investigació parteix de la informació proporcionada per quatre estacions meteorològiques: Observatori Fabra, CMT, Raval i Aeroport, proposant un model OLS per a les quatre estacions i considerant l’any, el mes i el dia del calendari (cd) com a variables explicatives. Tot i que els increments de temperatura difereixen significativament depenent de la localització de l’estació, els resultats expliquen i confirmen que el procés d’escalfament global per sobre dels 2°C tant a les màximes com a les mínimes ja és una realitat a Barcelona. Així mateix, demostra una marcada diferència en els esdeveniments de calor extrema entre diferents ubicacions urbanes; la proximitat al mar, l’altitud, la diferent densitat urbana i la quantitat i la qualitat del verd urbà tenen un efecte determinant en la resiliència a esdeveniments extrems.

Biografies de l'autor/a

Blanca Arellano-Ramos, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Dra. Arquitecta, Investigadora CPSV, Professora Associada TA-UPC.

Josep Roca-Cladera, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Doctor Arquitecte, Investigador QURBIS-CPSV, Catedràtic Emèrit TA-UPC.

Carina Serra, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Doctora en Física, investigadora QURBIS, Professora Títular d'Universitat, Departament de Física, UPC.

Maria Dolors Martínez, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Doctora en Física, investigadora QURBIS-CPSV, Professora Títular d'Universitat FIS-UPC.

Rolando Biere-Arenas, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

M.Sc. Arquitecte, Investigadora CPSV, Professor Associat TA-UPC.

Xavier Lana, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Doctor en Física, investigador KURBIS, Professor Títular d'Universitat, Departament de Física, UPC.

Descàrregues

Publicades

2022-10-31

Número

Secció

Secció d'Articles