Impacte de l’arquitectura i conservació en la reducció de la delinqüència

Resum

Analitzant els delictes del Codi Penal, es conclou que el 47,79% de les infraccions penals tenen influència de l’entorn d’on es cometen. Relacionant aquestes 47,79% infraccions amb l’estadística de la criminalitat, es comprova que més del 95% dels delictes comesos a Espanya durant el 2018 i el 2019 van comptar amb la influència de l’espai físic d’on es van produir. L’estudi quantifica la influència de paràmetres arquitectònics amb cadascuna de les fases del delicte (ideació, materialització i fugida/restabliment) i la sensació d’inseguretat. Els paràmetres són extrets de la UNE-EN 14383, la metodologia CPTED i altres autors. Es conclou que tots els paràmetres arquitectònics estudiats influeixen en la seguretat real i percebuda. Són la il·luminació, el manteniment, la visibilitat, les instal·lacions, la façana i els seus buits els més influents en totes les etapes del delicte. A més dels influeixen, a la fase de prevenció les instal·lacions, façana i els seus buits. A la fase de materialització els recorreguts d’evacuació, buits i accessos. I al restabliment/fugida els recorreguts d’evacuació i la distribució interior. L’Arquitectura no és l’únic element influent sobre el delinqüent, però l’article mostra que sí que impacta en gran mesura en la criminalitat. Per això, es proposa utilitzar recursos arquitectònics que incrementin la seguretat real i percebuda. D’aquesta manera, s’incrementaria la seguretat de la víctima potencial i es reduiria la delinqüència.