Els tipus edificatoris dels grups d'habitatge social de lÀrea Metropolitana de Barcelona construïts entre els anys 1950-1975

Resum

El període comprès entre els anys 1950 i 1975 es va caracteritzar pel fort augment d'arribada de població immigrada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en tractar-se d'una de les zones del territori espanyol amb un procés d'industrialització més gran i accelerat. Aquesta circumstància va generar la necessitat de nous habitatges per aquesta població incidint en la modificació dels tipus residencials tradicionals i en l'impuls a l'aplicació de noves formes d'ordenació urbana i de nous tipus edificatoris que permetessin cobrir les necessitats del moment de forma ràpida i econòmica. A l'article es descriuen detalladament les diverses formes adoptades per aquests nous tipus edificatoris a partir de l'anàlisi d'una mostra formada pels 22 grups residencials més grans de l'esmentat territori, relacionant-los amb els models inspiradors que els van precedir. L'anàlisi inclou les formes d'agrupació dels habitatges dins els edificis, els seus programes funcionals amb les seves condicions originals i actuals d'habitabilitat, els sistemes constructius utilitzats i la ubicació relativa dels edificis a les àrees urbanes respectives. Amb això, es pretén facilitar un instrument referencial sobre el tema que, adoptant com a centre de l'anàlisi les característiques funcionals i tècniques dels habitatges i les seves formes d'agrupació, permeti emmarcar les decisions relacionades amb aquests aspectes en les actuacions de rehabilitació i millora que s'emprenguin als grups residencials de característiques similars als estudiats.