La noció de l’arquitectura corpòria al llibre Le Colombières: ses jardins et ses décors de Ferdinand Bac: sensorialitat motriu, hàptica i simbolisme

Resum

Segons Alberto Pérez-Gómez, el tractat d’Hypnerotomachia juntament amb altres textos clàssics escrits per Piranesi, Boulleé, i altres, han representat un contrapès a la visió tècnica de la teoria de l’arquitectura representada pels tractats escrits per Palladio i Alberti. Els textos de Les Colombières i Les Jardins Enchantés escrits per Ferdinand Bac, podrien considerar-se part d’aquella literatura que lluny de teoritzar l’arquitectura i el paisatgisme des d’una visió quantitativa, li concedeix el sentit ontològic des de l’experiència corpòria. En el cas particular de Les Colombières, el llibre es va constituir com una memòria descriptiva de l’obra paisatgística construïda per Ferdinand Bac a les rodalies de la ciutat de Menton entre 1919 i 1925. Aquesta particularitat és el que atorga al text rellevància, ja que són les imatges i els constructes literaris que Bac va implementar allò que li va permetre descriure i perpetuar l’experiència espacial corpòria de l’espai arquitectònic i paisatgístic de la seva obra construïda. Aquest article analitza els recursos literaris metafòrics, simbòlics i mitològics, així com les seqüències gràfiques a través dels quals l’autor va reconstruir de manera literària l'espai arquitectònic i paisatgístic que es corporitza al lector. En acabar, s’argumenta les raons per les quals Les Colombières es podria considerar com un text teòric clau per comprendre l’arquitectura des de l’experiència corpòria, analitzant l’acceptació que va rebre el llibre en el context tapatí dels anys vint a Mèxic, particularment a les primerenques nocions teòriques d’arquitectura del jove Luis Barragán.