Els espais escolars a l'aire lliure com a activadors de l'espai públic urbà. Tres estudis de cas a Croàcia

Resum

En aquest article, les autores ofereixen una visió general dels espais exteriors de les escoles. Després d'una breu anàlisi de la seva evolució històrica, s'estudia l'ús multifuncional contemporani dels recintes escolars, basat principalment en la interacció entre la comunitat i els espais públics urbans. Últimament, els espais exteriors de les escoles han estat objecte d'una recerca exhaustiva a la llum dels efectes de la pandèmia COVID-19 en l'ensenyament, així com de la consciència que existeix des de fa temps sobre la importància d'una vida respectuosa amb el medi ambient. Els elements arquitectònics dels patis escolars de les escoles a l'aire lliure de principis del segle XX, creades per a millorar la salut dels nens, i el consegüent procés d'evolució dels espais escolars a l'aire lliure més enllà de l'educació, es detallen amb la visió de connectar les escoles amb l'entorn construït que les envolta. Mitjançant una anàlisi comparativa d'estudis de casos seleccionats a Croàcia, l'article presenta tres exemples d'interacció entre els espais exteriors de les escoles primàries i els espais públics urbans. Aquesta interacció és una tendència futura viable en el disseny escolar i la planificació urbana, en vista de la reducció de les zones comunitàries accessibles, amb l'objectiu de retornar l'educació als seus orígens en la naturalesa i els espais públics urbans.