L’instant construït: l’oblidat pavelló Sonsbeek de Gerrit Rietveld del 1958

Resum

Innovar en el projecte i en la construcció de l’arquitectura contemporània exigeix aprofundir en el coneixement d’autors crucials de l’arquitectura i la seva evolució a través de les seves obres. Rietveld va dissenyar el pavelló per a la Quarta Exposició Internacional d'Arquitectura celebrada l’any 1958 al parc de Sonsbeek reutilitzant dos coberts existents. Els documents inèdits d’aquesta obra menor s’han localitzat a Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Arxief. Aquest article té per objectius donar a conèixer aquest projecte i situar-lo a la sèrie d’exposicions internacionals d’escultures celebrades a Sonsbeek, completar el coneixement sobre la producció arquitectònica de Rietveld i aprofundir els processos compositius i constructius de les arquitectures expositives que va dissenyar. Es fa servir un mètode de recerca que parteix dels documents originals per produir dibuixos que permetin interpretar el pavelló de 1958, relacionar-lo amb els principis essencials formatius de Rietveld i valorar les aportacions d’aquesta obra confrontant-la amb altres arquitectures expositives. Si bé els conceptes aplicats al disseny del pavelló Sonsbeek´58 desenvolupen troballes prèvies, en aquesta ocasió Rietveld va aconseguir crear una sintaxi arquitectònica que fa visible les tres dimensions de l’espai cartesià, revelant l’especial importància de la geometria, la modulació i la condició constructiva de cada element.