Transformació de l’espai fluvial urbà i els efectes sobre la connectivitat social, el cas de Valdivia (1909-2020)

Resum

Els espais fluvials en àrees urbanes han patit importants transformacions en les darreres dècades. En el context llatinoamericà encara hi ha poca evidència sobre les característiques i els impactes d'aquesta transformació, sobretot en ciutats mitjanes i petites. L’objectiu principal d’aquest article és analitzar les transformacions de l’espai fluvial urbà a l’últim segle en una ciutat d’escala mitjana per conèixer les causes i els efectes sobre la connectivitat social. S’analitza el cas de la ciutat de Valdivia de Xile, al seu espai fluvial més representatiu: la ribera del centre fundacional i davant d’aquesta la ribera de l’Illa Teja. Metodològicament es fa un estudi diacrònic de tipus qualitatiu basat principalment en interpretació cartogràfica, recolzat d'informació documental, centrant-se en dues variables o categories d’anàlisi: forma urbana i elements de connectivitat fluvial. Es conclou que Valdivia ha patit una intensa transformació dels seus espais fluvials urbans a l’últim segle producte d'esdeveniments catastròfics i de canvis culturals. Es tracta d’un procés discontinu i diferent per a cada ribera: una vora va augmentar contínuament la superfície artificial generant una plataforma connectora resilient als canvis i catàstrofes, mentre que l’altre va passar d’un procés d’artificialització a una vora poc intervinguda i amb mínima connectivitat social. La investigació contribueix a la comprensió de l’evolució de l’espai fluvial urbà en el context llatinoamericà, juntament amb aportar elements per al disseny i la planificació de les riberes urbanes.