Elements duna articulació teòrica entre qualitat de vida, urbanisme i arquitectura: necessitats, satisfactors i capacitats

Resum

L’objectiu d’aquest treball és construir una estructura teòrica que estableixi una connexió entre la qualitat de vida, com a concepte multidimensional, i les disciplines de l’espai, com l’arquitectura i l’urbanisme. Aquestes disciplines tenen la responsabilitat de crear ambients que influeixen de manera favorable o adversa al benestar dels usuaris quotidians. El punt de partida de l’estudi és que la qualitat de vida depèn de la satisfacció de les necessitats humanes. El suport d'aquest argument està contingut en propostes conceptuals diverses, com ara Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996) i Veenhoven (2000). L’articulació d’aquests enfocaments permet construir una proposta teòrica aplicable a l'anàlisi i el disseny d'espais urbans i arquitectònics. L'estudi formula un esquema teòric sobre la qualitat de vida urbana i arquitectònica que exposa i defineix les necessitats espacials, especifica les capacitats espacials o atributs que les satisfan i planteja una taxonomia dels seus satisfactors espacials. Sosté que aquestes disciplines han d’aportar totes les capacitats espacials que condueixin a la creació d’entorns sinèrgics, és a dir, que permetin atendre diverses necessitats espacials alhora i que promoguin el desenvolupament integral dels usuaris en els seus àmbits vitals. El model teòric, a més, suggereix equilibrar les múltiples necessitats humanes, pot ser usat en diferents contextos i té una naturalesa iterativa. La seva finalitat fonamental és comprendre la dinàmica urbana i arquitectònica i servir de marc per a propostes amb un enfocament més humanista.