Traces hidràuliques com a recurs en els processos de regeneració urbana: el baix riu Ter i la sèquia Vinyals

Resum

El treball se centra en la relació entre la xarxa hidrogràfica i els territoris habitats a l'entorn del baix riu Ter a Catalunya. A través de la geomorfologia fluvial i el dibuix, la tesi doctoral, en la base del present article, identifica en el baix Ter tres diferents trams. Els tres segments fluvials s'estudien detalladament a través de l'anàlisi de tres canals històrics, un per cada tram dels abans definits. Aquest article presenta en detall el cas del tram mitjà del baix Ter - des de Celrà fins a Sant Jordi Desvalls, a la província de Girona - a través de l'estudi de la sèquia Vinyals. L'objectiu és mostrar com el canal històric representa la part del riu de la qual deriva i conforma la història de la construcció humana del lloc; la sèquia és una traça hidràulica – conjunt de canals, edificis i infraestructures vinculats a l'ús de l'aigua - històricament adaptada a les característiques del terreny en el que s'assenteixi. El treball conclou que el canal posseeix (i genera) unes morfologies específiques que són potencials actius (dispositius) de transformació cap a l'habitabilitat dels territoris travessats. Amb la finalitat d'oferir eines per al procés de recuperació de l'espai fluvial, basant-se en una lectura històrica i geomorfològica, l'article avança unes directrius per al projecte de regeneració i valorització territorial que llegeix en la sèquia el suport de la ‘nova façana fluvial’ i el límit que conté l'expansió urbana més recent.