Un país de províncies o de ciutats no metropolitanes? La COVID-19 com a cas d’estudi per entendre les dinàmiques de les ciutats al Perú

Resum

Tot i que la literatura no defineix una única manera d’identificar i delimitar ciutats, una de les metodologies més acceptades és combinar criteris morfològics amb funcionals, deixant de banda els límits administratius. Al Perú, aquests límits s’ordenen de menor a major per districtes, províncies i departaments, i tant des de l’acadèmia com des de les institucions públiques encarregades de generar dades o analitzar les ciutats, s’assumeix que totes, per fora de la capital, formada per Lima i Callao, poden ser tractades com a províncies o departaments. Paral·lelament, des de l’aparició de la pandèmia per COVID-19, diversos treballs han demostrat que es tracta d’un fenomen travessat per factors de caràcter socioeconòmic àmpliament estudiats en entorns urbans. En aquest sentit, aquesta investigació té com a objectiu utilitzar dades de mortalitat per COVID-19 per comparar la situació de noranta ciutats peruanes i les províncies a què pertanyen. La seva utilitat rau a avaluar la importància d’una correcta definició de les ciutats no metropolitanes del Perú per obrir pas a una discussió sobre la generació de dades i la conseqüent adequació de polítiques de planificació i gestió urbana existents. Els resultats demostren que a la majoria de ciutats analitzades la taxa de mortalitat és més alta que la de la província a què pertanyen, i que les condicions de la ciutat capital poden ser sobreestimades en realitzar anàlisis que no tinguin en compte una correcta definició del resta de ciutats del país.