Del punt al cercle. Urbicidi, cartografia i política

Resum

L’estudi aborda l’anàlisi d’una selecció de plànols que representen bombardejos de ciutats entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Un tipus de cartografia poc habitual, que ja forma part en alguns casos del Memory of the World Register de la UNESCO, i que conté claus per comprendre, a les ciutats afectades, el paisatge urbà actual. Tot i la relativa abundància d'estudis sobre alguns bombardejos urbans icònics, escassegen els que se centren específicament en la mateixa cartografia coetània i els seus aspectes gràfics. Aquest treball intenta cobrir la manca d’una visió de conjunt d’aquest patrimoni cartogràfic en si mateix i en el seu context. A partir d'una selecció de casos significatius s'indaga en la història de cada document i se n'analitza el llenguatge gràfic, cercant possibles relacions i evolució en el temps entre allò que es dibuixa, qui ho dibuixa, com ho dibuixa i per què ho dibuixa. L'estudi permet concloure una evolució múltiple conjunta dels efectes de la capacitat destructiva creixent de la tecnologia bèl·lica sobre les ciutats, dels col·lectius i agents intervinents en la representació cartogràfica, dels propòsits que animaven la seva realització i dels recursos gràfics emprats, constatant una estreta relació entre tots aquests aspectes. Tot això apunta a la transcendència d’aquests documents als estudis urbans: per comprendre la seva història, analitzar les transformacions de postguerra i el paisatge urbà actual, així com per configurar la memòria històrica col·lectiva de les ciutats bombardejades.