Patrimoni territorial al sud-est de Madrid: una anàlisi a través de la cartografia històrica del segle XX

Resum

El creixement urbanístic ràpid i discontinu que va configurar les àrees metropolitanes de les nostres grans ciutats ha generat problemes importants que tenen a veure amb la distorsió de l’ordre territorial, la destrucció o degradació del patrimoni i la in-sostenibilitat dels sistemes socioecològics. Es requereix avui en aquests espais perifèrics l’aplicació de estratègies territorials renovades que, contràries a les operacions urbanes que els van conformar, siguin conseqüents amb el caràcter ambiental i cultural que els ha definit i els defineix actualment. Aquest repte, consolidat a través de la noció contemporània de paisatge i la seva introducció als marcs de planificació i gestió territorial, implica entre altres qüestions desenvolupar tècniques per visualitzar i interpretar la cultura material del territori més enllà del reconeixement dels elements patrimonials puntuals, sinó també el llegat més ampli de l’espai i la morfologia. En aquest sentit, es presenta un marc estratègic que defensa la necessitat d’introduir el patrimoni cultural des d’un enfocament integral i extensiu a la planificació territorial. Aquest marc s’ha aplicat al districte Villa de Vallecas, al sud-est de Madrid, on l’anàlisi de les cartografies produïdes al segle XX ha permès identificar les empremtes del territori amb més profunditat històrica, que configuren un interessant, encara que avui fragmentat, sistema patrimonial. Considerant que actualment hi ha importants iniciatives orientades a la restauració paisatgística d’aquesta zona, cal incorporar en aquests projectes el patrimoni territorial, assegurant així la preservació de la memòria col·lectiva, la continuïtat històrica del paisatge i el respecte als trets diferenciadors.