De l'andana a la vorera: continuïtats i intermitències al voltant de les estacions ferroviàries de la Vall Baixa a la Barcelona metropolitana
DOI:
https://doi.org/10.5821/ace.19.55.12396Paraules clau:
nodes ferroviaris, microcentralitats, Àrea Metropolitana de Barcelona, Vall Baixa LlobregatResum
En el diàleg entre les estacions de ferrocarril i els seus entorns urbans, la definició precisa dels recorreguts entre l'andana i la vorera resulta una qüestió fonamental per a la promoció del transport públic i els recorreguts de vianants amables. Centrada al territori de la Vall Baixa del Llobregat, al sector ponent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aquesta investigació observa el rosari d'estacions que es distribueixen sobre un corredor infraestructural que s'ofereix com a laboratori urbà privilegiat. L'anàlisi urbana de les onze estacions de ferrocarril i el seu entorn es basa en l'observació i la parametrització de quatre dimensions que defineixen el “bon encaix” entre els baixadors i la ciutat: l'arquitectura i el disseny de les estacions, la connexió de vianants i la urbanització de l'entorn, la densitat residencial circumdant i la mixtura funcional i la intensitat urbana. Utilitzant instruments de representació gràfica diversos, la investigació fa una diagnosi i prospectiva del conjunt, il·lustrant els casos d'estacions “ancorades” al seu entorn per diferència amb les que tenen una condició “flotant”. La investigació conclou establint algunes estratègies d'escala local i territorial, en relació amb la superació de l'efecte barrera de la infraestructura, la pacificació de l'entorn de les estacions, la densificació residencial selectiva i la promoció de mixtura d'usos. Es tracta en conjunt, d'accions extrapolables a un univers de casos més ampli, que de ben segur poden contribuir a una millor articulació de la metròpoli discontínua barcelonina a través de la consolidació de la constel·lació de microcentralitats ferroviàries.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
CRITERIS DE PROTECCIÓ INTEL·LECTUAL |
En aquest moment es compta amb la protecció de la Oficina Espanyola de Patents i Marques, mentre que la protecció global s'està tramitant davant la Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI/WIPO). Així mateix, la Oficina del Número de Sèrie Estàndar Internacional (ISSN) ha otorgat els següents números: 1886-4805 (versió electrònica) i 1887-7052 (versió en paper). |
COPYRIGHT |
El contingut dels articles i els comentaris en ells expresats són responsabilitat exclusiva dels seus actors, i no reflexen necessariament la opinió del Comité Editor de la revista. Els treballs publicats per ACE queden sotmesos a la llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ La qual cosa vol dir que les persones autores només tenen i retenen els drets d'autor dintre de les limitacions imposades per la anterior llicència |