Avenços metodològics a l'accessibilitat patrimonial: aplicació a l'arquitectura residencial del Moviment Modern

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.19.55.12435

Paraules clau:

patrimoni modern, barriades, disseny universal, disseny inclusiu

Resum

Facilitar l'accessibilitat universal als béns culturals és clau per a un desenvolupament més just i igualitari. A partir d'aquesta premissa, aquest article presenta la metodologia d'intervenció sobre patrimoni arquitectònic desenvolupada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric des de la seva creació i actualitzada ara des del punt de vista de l'accessibilitat universal. Una revisió metodològica que permet identificar els principals reptes de l'accessibilitat física, sensorial o cognitiva del patrimoni edificat, incorporant, a partir de la proposta de línies d'acció incloses en els projectes d'intervenció, l'avaluació de la incidència en els valors culturals. La proposta es formula, per tant, sense posar en risc la preservació dels valors patrimonials i en concordança amb la funció social del patrimoni. S'aplica a l'arquitectura residencial del segle XX, un patrimoni especialment il·lustratiu de les dificultats que això entranya. Entre els treballs abordats, es dedica especial atenció al conjunt residencial La nostra Senyora del Carmen a Sevilla (1955-58), la rellevància cultural del qual queda reconeguda en el Registre Docomomo Ibèric. Un projecte de recerca que va incorporar com a principal innovació la implementació dels processos participatius a través de tallers. Una experiència que representa el pas de la conservació del patrimoni històric i cultural a la conservació del patrimoni modern, a través de la posada en pràctica de metodologies per a fer el patrimoni inclusiu.

Biografies de l'autor/a

Marta García-Casasola, Universitat de Sevilla

Professora Contractada Doctora de la Universitat de Sevilla (2021), anteriorment professora associada (2004-2016), al Dept. Història, Teoria i Composició Arquitectòniques de l'ETS. Arquitectura i professora del Màster en Arquitectura i Patrimoni Històric (MARPH). En aquest departament, on va ser Becària de Formació de Personal Docent i Investigador (FPDeI), va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (2003) dins del Programa de Doctorat “Arquitectura i Patrimoni: Investigació, Reflexió i Acció”, obtenint finalment el títol de doctora (2012) amb la tesi Tesi Memòria, Temps i Autenticitat: tres ficcions per intervenir i interpretar el patrimoni.

Va fer una estada de dos mesos a la Facultat d'Arquitectura de Caxias do Sul (Brasil) a través d'una beca de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (2001) i ha estat investigadora visitant a la Universitat d'Oxford (estiu 2022)

Forma part del grup de Recerca de la Universitat de Sevilla HUM-711 i és investigadora (des del 2020) de la Càtedra UNESCO Patrimoni Urbà Construït a l'era digital CREhAR. Era.

Ha estat cap del Dept. de Projectes del Centre d'Intervenció de l'IAPH des del 2003 fins al 2021, on ha treballat interdisciplinàriament desenvolupant Diagnòstics, Informe de valors i Projectes d'Intervenció en Béns Immobles del Patrimoni Històric Andalús. Entre altres projectes, ha participat com a redactora en la intervenció paisatgística a l'Ensenada de Bolonya (Cadis), projecte que va obtenir el premi Hispania Nostra (Bones Pràctiques Territori i Paisatge).

Representant de l'IAPH al Patronat ia la Comissió Permanent de la Fundació DOCOMOMO Ibèric (2018-2021). Així mateix, ha participat en nombrosos projectes de recerca vinculats a la LÍNIA D'INVESTIGACIÓ centrada en la definició i actualització de Metodologies d'Intervenció en Patrimoni, desenvolupant processos de coneixement i caracterització del patrimoni a totes les escales, des de l'objecte al paisatge (cultural), com a pas previ a la definició destratègies de conservació (tutela o gestió compartida) que incloguin la posada en valor i la transferència.

José Luis Gómez Villa, Institut Andalús del Patrimoni Històric

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Sevilla (1999), Premi Matrícula d'Honor del Màster Universitari en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni per la Universitat d'Alcalá de Henares (2001). Des del 2001 treballa a l'Institut Andalús del Patrimoni Històric, on ha desenvolupat la seva activitat professional vinculada a l'Àrea de Recerca d'estudis històrics del Centre d'Intervenció, especialment associat a la tipologia de béns immobles del patrimoni a Andalusia. Entre els seus projectes més destacats figuren les investigacions aplicades per a les actuacions patrimonials del Palau de Sant Telmo, les Drassanes Reials, l'Hospital de les Cinc Llagues (Sevilla) o de la intervenció integral a l'Església del Sant Crist (Màlaga). Ha estat responsable dels projectes d'R+D d'aplicació del coneixement: PAS. Projecte d'Aplicació Metodològica (2012) i _re-HABITAR. Patrimoni Contemporani i Tecnologia (2018). Actualment és coordinador del Pla Estratègic de l'IAPH per al 2021-2025.

Beatriz Castellano-Bravo, Institut Andalús del Patrimoni Històric

Arquitecta (2001) i Màster en Arquitectura i Patrimoni Històric per la Universitat de Sevilla (Marph), especialitat professional (2004) i especialitat investigadora (2011). Formo part del grup de recerca Out_arquias (HUM853) de la Universitat de Sevilla (US). Actualment desenvolupo la meva tesi doctoral, titulada Espai públic, patrimoni i ciutat. La construcció de lespai públic com a suport de lacció patrimonial, dins de la Línia de Recerca Ciutat, Territori i Paisatge del Programa de Doctorat en Arquitectura de la US. Des del 2011, imparteixo docència a l'assignatura d'Interpretació Històrica i Musealització del Marph, postgrau oficial de la Universitat de Sevilla.

Becària del Programa 2003-2004 de Formació de l'Institut Andalús del Patrimoni Històric (IAPH), de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Junta d'Andalusia, a l'àrea de Conservació de Béns Immobles. Des del maig del 2023 sóc cap del Departament de Projectes de l'IAPH, del qual formo part des del 2008. He desenvolupat com a membre d'equips interdisciplinaris, diagnòstics, assessoraments, informes de valors patrimonials i projectes d'intervenció en béns immobles del Patrimoni Històric Andalús. Així com projectes museològics, museogràfics i expositius. Entre els quals destaca la intervenció paisatgística al paisatge cultural de l'Ensenada de Bolonya (Cadis), que va obtenir el 2014 el Premi Hispània Nostra a les Bones Pràctiques en la intervenció al territori o el paisatge.

Com a investigadora, he participat en diferents projectes orientats a la innovació metodològica a la tutela del patrimoni històric. Actualment treballo en una línia de recerca centrada en la valoració cultural com a base per a la planificació estratègica de la conservació i la definició de criteris d'intervenció en el patrimoni construït.

Torres García Torres García, Institut Andalús del Patrimoni Històric

Investigador Doctor al Departament de Projectes del Centre d'Intervenció de l'IAPH. Arquitecte (Universitat de Sevilla), MSc in Spatial Planning (Kungliga Tekniska Högskolan, Suècia) i Doctor en Geografia Humana (University of Manchester, Regne Unit). Compte amb publicacions en matèria d'estudis urbans, i amb experiència professional en arquitectura, planejament supramunicipal, territorial i de protecció de conjunts històrics, estudis i gestió del paisatge, cooperació al desenvolupament, i gestió i anàlisi d'estratègies de desenvolupament urbà sostenible.

Descàrregues

Publicades

2024-06-30

Número

Secció

Secció Especial