Anàlisi integral del desenvolupament de les zones periurbanes a mitjans del segle XX des d'una perspectiva social, territorial i urbanística: El Cas de Ca n’Anglada

Resum

En el marc de l'urbanisme espanyol en l'època tardofranquista compresa entre els anys 1956 i 1975, molts assentaments del territori espanyol van experimentar un gran creixement a conseqüència de l'alta afluència migratòria i de l'aparició de nous paradigmes econòmics, en molts casos sense una articulació del planejament d'ordenació. Això va provocar disfuncions econòmiques, socials i territorials que avui dia encara s'arrosseguen. Un exemple d'aquesta casuística és el barri de Ca n’Anglada, situat en el municipi de Terrassa, Catalunya. El present estudi pretén reflectir, a través de l'anàlisi estructurada i interdisciplinària dels aspectes territorials, socials i urbanístics d'una zona concreta, la realitat de les problemàtiques urbanes produïdes durant aquesta època expansiva dels territoris espanyols, per a així poder orientar futures operacions de regeneració urbana amb unes bases d'estudi sòlides. Amb aquesta finalitat s'han examinat les cartografies aèries de cadascun dels períodes més rellevants, per a veure el seu creixement en comparació amb el planejament d'ordenació urbana que reglava el territori. També s'ha analitzat el cens d'habitants al llarg de tot el temps d'estudi i s'ha revisat la bibliografia disponible sobre el desenvolupament social del barri i les seves problemàtiques a cada moment, posant-se de manifest les diferències que presentava la realitat urbana amb la reglamentació aplicada. A través de l'estudi ampli d'aquests tres aspectes de manera paral·lela, però relacionada, s'ha aconseguit obtenir una radiografia exhaustiva de la situació actual d'un barri amb una gran complexitat territorial, social i econòmica.