El reconeixement patrimonial de les barriades d'habitatge massiu a Espanya. El planejament urbanístic com a instrument de protecció

Resum

Aquest article té com a objectiu inicial avaluar el grau de reconeixement i protecció jurídica del qual gaudeixen a Espanya les barriades d'habitatge massiu construïdes majoritàriament en la segona meitat del segle XX. Es tracta d'un dels períodes històrics de major creixement urbà, no obstant això, presenta un nivell de protecció clarament inferior a desenvolupaments residencials previs. La recerca pren com a punt de partida els registres d'arquitectura del segle XX, per a fer especial èmfasi en les possibilitats de protecció que ofereix el planejament urbanístic. Per a això la recerca se centra en tres casos d'estudi: Madrid, Saragossa i Màlaga. L'objectiu últim és albirar el potencial que té el planejament urbanístic per a superar les dificultats habitualment associades a la protecció patrimonial, així com per a introduir noves aproximacions conceptuals. El treball conclou posant l'accent sobre la força que tenen els instruments urbanístics en la conservació de la ciutat heretada, especialment en el cas de barriades residencials caracteritzades per forts processos d'obsolescència. Enfront de les figures de protecció de la legislació estatal o autonòmica, donades les obligacions i càrregues que comporten, la catalogació urbanística ofereix un major grau d'adaptació a les particularitats de cada cas i, en conseqüència, permeten articular una protecció més efectiva des d'aproximacions contemporànies.