Impacte de la pandèmia del COVID-19 sobre la distribució demogràfica dels sistemes metropolitans d'Espanya

Resum

L’estructura urbana de les ciutats d’Espanya ha estat àmpliament estudiada, la majoria dels treballs s’han enfocat a desvetllar les noves formes de configuració de les àrees metropolitanes caracteritzades per una caiguda de la població i la feina a les zones que formen part del nucli central a favor del creixement dispers en uns casos, o donant pas a una reconfiguració policèntrica, en altres. La irrupció de la pandèmia del COVID-19 va provocar canvis en les dinàmiques urbanes a causa de les restriccions de mobilitat i de la proliferació de les activitats de forma telemàtica. Aquest treball ha intentat avaluar quin ha estat l’impacte de la pandèmia en l’evolució de l’estructura urbana de set sistemes metropolitans d’Espanya. Per a aquest propòsit s'han analitzat els canvis en la distribució espacial de la població dins de cada estructura metropolitana, tant en els períodes previs a l’arribada de la pandèmia, com en els darrers dos anys posteriors a aquesta. Els resultats del present treball donen compte que a partir de la irrupció de la pandèmia s’ha reactivat el procés dinàmic caracteritzat per una caiguda notable del nucli central que ha donat pas a processos divergents de reestructuració demogràfica com la dispersió de les àrees metropolitanes d’estructura monocèntrica predominant (Madrid, Sevilla i Saragossa) i la policèntrica Bilbao; així com una reafirmació dels trets policèntrics de Barcelona, ​​Màlaga i València.