Segregació residencial, política d'habitatge i planejament territorial al País Basc

Resum

Malgrat la creixent disparitat econòmica i el seu reflex en el territori mitjançant la segregació residencial, pocs estudis han abordat la relació entre aquesta i la política d’habitatge desenvolupada al País Basc. Per aquest motiu, el present estudi té com a objectiu analitzar la segregació residencial i examinar la seva relació amb la política d’habitatge públic. S’ha seleccionat el País Basc com a estudi de cas instrumental a causa del seu alt nivell de construcció d’habitatge protegit en comparació amb la resta de l’Estat espanyol. S’ha utilitzat una metodologia quantitativa basada en l’anàlisi estadística d’indicadors econòmics, socials i d’habitatge. Els programes Geo-Segregation Analyzer i ArcGIS han facilitat la medició de la segregació i la seva visualització geogràfica. S’han identificat àrees amb una major vulnerabilitat, especialment en municipis amb un passat industrial sotmès a processos de reconversió. També s’observen tendències incipients de desplaçament de la vulnerabilitat cap a zones més perifèriques. Tanmateix, no s’han trobat correlacions significatives entre una major provisió d’habitatge protegit i un increment de la segregació, si bé s’han detectat associacions geogràfiques en certes àrees. L’estudi conclou que la integració de la política d’habitatge en el planejament territorial podria mitigar la segregació. Així mateix, adaptar la promoció d’habitatge públic segons els nivells de vulnerabilitat, evitant concentracions excessives i considerant factors de localització, pot afavorir l’equitat social a tot el territori.