El paper de la vegetació en l'art urbà i la seva contribució a la millora de l'estètica urbana

Resum

La funció simbòlica de la vegetació en l’art públic reflecteix el seu profund significat cultural i ecològic, servint com a recordatori de la interconnexió de la humanitat amb el món natural. Els artistes sovint s’inspiren en les formes orgàniques dels arbres i les plantes, creant estructures artificials que evoquen la bellesa i la resiliència de les seves contraparts naturals. Aquesta simbiosi entre l’art i la natura no només enriqueix l’entorn urbà, sinó que també fomenta un sentit d’harmonia i respecte per l’ecosistema. A més, la vegetació assumeix un paper decoratiu en l’art públic, tant com a part integral dels espais urbans existents —com les cobertes verdes i els jardins verticals— com en forma d’ornaments en murs i façanes, dotant-los d’un caràcter distintiu i vitalitat. Així mateix, la incorporació d’elements vius en les instal·lacions artístiques difumina els límits entre allò artificial i allò natural, creant composicions dinàmiques que evoquen respostes emocionals i estimulen els sentits dels habitants urbans. L’article ofereix una anàlisi exhaustiva dels diversos rols que exerceix la vegetació en l’àmbit de l’art públic, basant-se en una varietat d’estudis de cas en diferents ubicacions geogràfiques. Els resultats mostren tres tendències generals observades en la utilització de la vegetació com a element fonamental en l’art públic: la seva funció simbòlica, la seva importància decorativa i la seva integració en formes d’art viu o simbiòtic. La vegetació transcendeix el seu paper convencional com a mera inspiració per als artistes; en canvi, emergeix com un component indispensable del paisatge urbà, contribuint tant al seu atractiu estètic com a la seva utilitat funcional.