Anàlisi geomorfològica de la desembocadura del Guadalquivir. Possibles influències del canvi climàtic

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.19.57.13348

Paraules clau:

Guadalquivir, canvi climàtic, Lago Ligustino, Tartessos

Resum

A través d’un enfocament multidisciplinari, la recerca proposa una anàlisi dels possibles efectes que podria provocar l’augment del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic. Es tria per a això una localització que ha experimentat transformacions extremes en els darrers 2.500 anys: la desembocadura del Guadalquivir, al sud d’Espanya. S’hi estudien els factors que provoquen canvis en el nivell del mar i la seva relació amb l’acció humana. Des d’un punt de vista metodològic, s’inicia amb l’anàlisi dels estudis previs sobre les modificacions del nivell del mar i, més específicament, la transformació de la desembocadura del Guadalquivir des d’una gran badia en època tartèssia (segles IV a VI aC) fins al denominat Llac Ligustí en època romana, i la seva situació actual com a maresma. Les dades obtingudes, juntament amb les fonts escrites sobre la ciutat de Tartessos, es relacionen amb l’evolució del litoral a Sanlúcar de Barrameda, elaborant una representació de la desembocadura en els darrers tres segles. Això permet identificar les causes antròpiques que han provocat una gran transformació del seu litoral. Finalment, es conclouen les possibles conseqüències d’un ascens del nivell del mar, tant en la maresma, que amb la seva inundació podria recuperar la forma del Llac Ligustí, com en la ciutat de Sanlúcar de Barrameda.

Biografies de l'autor/a

Federico Arévalo-Rodríguez, Universitat de Sevilla

Doctor arquitecte i professor titular a lEscola Tècnica Superior dArquitectura. És també docent al Màster de Patrimoni de l'Institut Andalús de Patrimoni Històric de la Junta d'Andalusia. Ha dirigit set tesis doctorals i un gran nombre de TFM i TFG. Les línies de recerca són l'anàlisi del patrimoni arquitectònic i la representació gràfica del territori.

Carmen Escoda Pastor, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Professora titular d'universitat al Departament de Representació Arquitectònica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. Compte amb un sexenni de recerca.

Federico Arévalo-Alonso, Universitat de Sevilla

Arquitecte i doctorand a la Universitat de Sevilla.

Antonio Amado Lorenzo, Universitat de Corunya

Professor titular d'universitat al Departament de Representació i Teoria Arquitectòniques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. Universitat de Coruña.

Descàrregues

Publicades

2025-02-28

Número

Secció

Secció d'Articles