Emancipació juvenil i polítiques d’habitatge a Europa

Resum

El principal objectiu d’aquest article és explorar el pes relatiu de les polítiques d’habitatge en els processos d’emancipació i transició juvenil, centrant l’atenció en les edats en què es produeix la independització residencial dels joves a diferents països europeus. L’article sotmet a discussió algunes de les qüestions clau, prestant simultàniament atenció a les dimensions objectiva i subjectiva del procés d’emancipació i destacant llur relació mútua. Així, l’article defensa la importància central de l’ampliació del marc d’oportunitats, emfatitzant el paper que el sistema de benestar juga en la definició de les expectatives juvenils. No obstant, es defensa també la possibilitat que un desenvolupament autònom de les diverses àrees de política social –i de les polítiques d’habitatge en particular- contribueixi a la definició de les actituds i les predisposicions culturals dels joves, tant pel que fa a la independització residencial com pel que fa al procés de formació familiar. L’article discorre mitjançant el recurs a referències bibliogràfiques clau –la majoria d’elles disponibles en línia per a llur consulta- i la utilització, quan ha estat necessari, de dades estadístiques de caràcter secundari.