Valorar el sòl de forma sostenible

Resum

Voldríem destinar aquesta reflexió a considerar el valor econòmic generacional del sòl, tenint en compte la seva diversa naturalesa, particularment la submissió a la ratlla urbanística, tot relativitzant la possibilitat d’establir un valor real segons la llei, tal i com sembla despendre-s’hi de la nova Llei de Sòl 8/2007. Des del convenciment que el sòl és matèria primera, suport de l’activitat urbana i de l’urbanisme, de la que som administradors ara i també per les futures generacions, entenem que presenta tres estats reals als que donar resposta des de la seva valoració: sòl rural –el camp-, el sòl per ésser transformat –normalment de camp a ciutat-, i el sòl urbanitzat –la ciutat-. La separació entre els estats del sòl la realitza l’urbanista amb el planejament  i l’ordenació del territori, destacant el traçat de la ratlla urbanística.Si més no la ratlla només és realment transformadora quan esdevé una unitat d’actuació. La figura de gestió per realitzar aquesta transformació de camp a ciutat és l’Institut reparcel•latori, mitjançant el qual s’executa la transposició de drets inicials –parcel•les agràries- en drets finals –finques urbanes-, en aplicació del règim estatutari de la propietat, i com a conseqüència del qual es materialitza el contracte social, obtenint el privat una part de les plusvàlues creades.No obstant això, els sòls que queden fora de la ratlla transformadora o d’altres necessàries també per equipaments i infraestructures interurbanes, i que en el present estudi anomenarem zona de frontera , es troben en situació de desequilibri respecte d’altres, per manca d’un sistema apropiat de valoració.