L’accessibilitat espacial en la definició de territoris intel·ligents

Resum

Les ciutats contemporànies afronten grans reptes com el d’ésser territoris intel·ligents. Això implica canvia que condueixen cap a les ciutats més sustentables: econòmicament competitives, conscients de la seva influència en la conservació del medi ambient, amb menys diferències socials i més participació ciutadana. En les últimes dècades, les transformacions físiques i socials importants que han patit les grans ciutats han estat generades per la societat i consolidades per les autoritats (bottom-up), per exemple, la gentrificació, la subcentralitat, la formació de metròpolis, megalòpolis o regions. En canvi, especialment en països en vies de desenvolupament, aquests canvis no tenen la contrapartida esperada (top-down), ja que només es generen plans rígids i incapaços de respondre a processos i canvis reals. En aquest treball es presenta un model que permet quantificar l’accessibilitat de la xarxa urbana amb la finalitat d’establir la seva estructura territorial per considerar-la l’element bàsic en aquests processos d’acord a les propostes de Hillier. A partir d’això i amb la directriu de generar territoris intel·ligents, explorem aspectes de l’estructura territorial i mobilitat, que presentem com cinc aplicacions a problemes urbans: revitalització/reciclatge de zones urbanes, localització d’equipament i projectes estratègics, subcentralitat, transport públic i moviment peatonal.