Barcelona: una ciberciutat en trànsit

Resum

L’apogeu de les noves tecnologies en el context urbà provoca que centrem la nostra atenció en uns espais urbans que permeten la interconnexió i el moviment de les persones de les ciberciutats actuals.

Aquesta és la intenció del present treball. Així doncs, en un primer moment i a través d’un exemple, presentem una realitat urbana que posa de manifest la influència que la tecnologia té sobre la urbe i, sobretot, com la tecnologia mediatitza les nostres formes de relacionar-nos, d’interaccionar, de moure’ns, etc.

En definitiva, en aquest article analitzarem, en el segon apartat, la ciberciutat actual – o ciutat del present – a través d’alguns espais urbans on la tecnologia està molt present. En el tercer apartat presentem el que nosaltres denominem com espais de sociabilitat transitòria com espais característics de les ciutats actuals. A continuació, exposem tres exemples d’aquests espais en el context de Barcelona. Per últim, en el cinquè apartat expliquem el nostre mètode de treball per investigar les ciberciutats: la etnografia urbana. Per això, fem una definició inicial d’un possible lloc on realitzar la nostra pràctica etnogràfica: el metro de Barcelona. L’article queda completat a través d’una lectura inicial del diari de camp, producte de l’inici de la investigació i amb una sèrie de conclusions inicials sobre l’esmentada investigació i sobre la forma de comprendre la ciutat en relació al concepte de ciberciutat.