Cap a la construcció d’un discurs sobre la immigració a les ciutats del Sud d’Europa. La política urbanística i d’habitatge com a mecanismes estructurals de marginació ètnica residencial.

Resum

Les ciutats poden ser mecanismes per afavorir tant la integració com l’exclusió. A les ciutats del sud d’Europa l’habitatge i la marginació residencial representen els elements més importants i controvertits que condicionen l’assentament i la inclusió de la immigració. Tot i això, existeix una notable manca d’investigació sobre els esmentats elements en la literatura dels estudis comparatius de l’Europa meridional. La complexitat del patró d’assentament i segregació ètnica han estat, sovint, incorrectament atribuïts únicament a mecanismes de mercat o a les intractables dinàmiques de polarització. No obstant, la construcció d’un discurs sobre la immigració requereix una entesa clara de l’actual inserció residencial d’una gran varietat d’immigrants. Sobre la base d’un estudi comparatiu de vuit ciutats mediterrànies, en aquest article s’analitzen les facetes distintives de la segregació ètnica en el sí d’un context societari ampli. Especial èmfasi recau en el paper del sistema d’habitatge i els processos urbans en la diferenciació ètnica i social. Els problemes i les seves causes són re conceptualitzats. Es demostra que nivells baixos de segregació espacial ètnica amaguen problemes reals de marginació residencial social. Aquesta paradoxa s’origina fonamentalment en els mecanismes de diferenciació establerts, en la macro escala, en l’estat del benestar, y en el dualisme del sistema de vivenda. A més a més, es veu reforçat per les estratègies.