Reinventant l'espai aeri: expectació, fluidesa i intimitat en el PEK T3

Resum

En aquest article s'explica la pràctica contemporània del viatge amb avió que conceptualitza als aeroports com mobilitats tècnico-socials. Analitzant ambdues des de la noció de l'espai plantejada per Michael de Certeau i la noció de no-lloc de Marc Augé, s'argumenta que la naturalesa supermoderna del viatge aeri ha generat una crisi de forma que s'ha incorporat a l'arquitectura i el modus operandi dels aeroports contemporanis. Els aeroports tenen necessariament un sentit físic i tangible, en canvi s'acoblen fortament en lo transitori, la mobilitat i l'expectació, que porten a “l'espai” a consideracions antropològiques extremes sense precedents. En aquest article s'analitzen tres tensions inherents a la pràctica contemporània del viatge aeri, que el presenten com un fenomen simbiòtic: expectació/aïllament, fluïdesa/control, intimitat/comunalista. S'explora la presència i la interacció d'aquestes tensions en la planificació de l'espai (expectació), tecnològica (fluïdesa) i física (intimitat) del recentment acabat edifici Terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Beijing.