Qui paga els objectius públics en l’urbanisme a Anglaterra, als Països Baixos i a la Comunitat Autònoma valenciana?

Resum

Quan és el privat el que executa el Planejament, sorgeix la qüestió dels límits de les prestacions que l’Administració Pública pot exigir: quines infraestructures, habitatges socials i equipaments públics han d’assumir els agents de mercat (propietaris de sòl i promotors immobiliaris)? Més enllà del finançament d’aquesta infraestructura, es planteja a més la qüestió de si l’Administració Pública té o no dret a una part o a tota la plusvàlua urbanística. En el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya aquest és un tema actual, polèmic i objecte de contínues modificacions legals i de línies polítiques. El present article presenta dades sobre com ha cristal·litzat el repartiment dels costs i de la plusvàlua urbanística en la pràctica de reestructuració urbana d’aquests tres països. A més, planteja possibles vies d’investigació que ajudarien a millorar el coneixement sobre la repercussió de la legislació i les polítiques sobre la pràctica urbanística.