Urban sprawl. Un fenomen d’abast planetari?

Resum

L’objecte d’aquesta contribució és realitzar algunes reflexions sobre el procés d’sprawl a Espanya i a Mèxic. El desenvolupament de les tecnologies vinculades a la imatge satel·lital (remote sensing) permeten la caracterització del fenomen de consum, patològic o no, de sòl. Y d’aquests anàlisis sorgeixen hipòtesis sobre la pluralitat dels processos d’urbanització contemporanis. A grans trets existeixen dos grans models: per una part els desenvolupaments urbans heretats històricament y caracteritzats, generalment, per processos d’ocupació de l’espai basats en altes densitats; per altra part hi ha els desenvolupaments amb baixes densitats, on el consum insostenible de sòl es presenta com el paradigma del desenvolupament econòmic contemporani.

El treball que es presenta suggereix que en les últimes dècades sembla divisar-se una convergència entre ambdós models. Convergència en la que el consum creixent d’aquest recurs escàs que és el sòl es converteix en fenomen dominant, i en el que l’sprawl, abans confinat a uns pocs països desenvolupats, s’expandeix (com a forma tendencialment universal del desenvolupament urbà?) a territoris menys desenvolupats. A Espanya i a Mèxic com a representants d’aquestes perifèries, que són l’Arc Mediterrani Europeu respecte Europa i Amèrica Llatina respecte els Estats Units d’Amèrica.