Eina per al diagnòstic de l'accessibilitat en entorns de patrimoni històric, en base a l'escanejat làser i realitat virtual: acc3de 1.0

Resum

El diagnòstic de l'accessibilitat en els entorns patrimonials tradicionalment no ha estat present en els processos d'intervenció en els mateixos. L'objectiu d'aquest estudi consisteix en elaborar un mètode de diagnòstic de l'accessibilitat adequat a les seves condicions singulars. El mètode de comparació que es proposa està basat en aconseguir l'equilibri entre les necessitats de les persones amb discapacitat en la utilització de l'entorn físic, i les condicions funcionals i d'acció social dels Recintes Patrimonials. La metodologia utilitzada es basa en tres premises prèvies: tenir en compte les necessitats d'utilització del medi per part de tots els col·lectius de persones amb discapacitat; el sostre de comparació s'ha basat en els paràmetres regulats per les normes espanyoles de recomanacions d'accessibilitat; la qualificació i quantificació dels paràmetres de comparació han de tenir en compte les característiques arquitectòniques i urbanístiques pròpies dels espais a diagnosticar. Es desenvolupa en dues fases:

Fase 1. Recollida de dades de la realitat d'itineraris, espais i elements amb els que compta l'entorn patrimonial.

Fase 2. Tractament de les dades recollides en la realitat de l'entorn patrimonial que es desenvolupa en dos àmbits: aplicació del programa informàtic a les taules d'avaluació; resultats de la comparació de les dades de la realitat amb els requeriments bàsics d'accessibilitat ponderats.

Els resultats obtinguts ens indiquen que l'accessibilitat universal també es pot integrar en el procés d'intervenció en els Entorns Patrimonials. Per això, és imprescindible que el mètode de diagnòstic a utilitzar s'adequï als requeriments bàsics d'accessibilitat, rqueriments que han d'estar basats en l'equilibri entre les condicions arquitectòniques singulars dels Entorns Patrimonials i les necessitats bàsiques de tots els col·lectius de persones amb discapacitat. Les principals conclusions de l'estudi són:

- Perquè la consideració de l'accessibilitat es pugui incluir en el procés d'intervenció en els Entorns Patrimonials des del principi és necessari adequar els requeriments bàsics d'accessibilitat al mètode de diagnosi a utilitzar.

- El mètode de diagnòstic d'accessibilitat en Entorns Patrimonials proposat en aquest estudi està basat en la comparativa realitzada entre la realitat d'aquests i els requeriments derivats de les normes espanyoles de recomanacions d'accessibilitat.

- La recollida de dades respòn a un sistema de tres nivells: estructura de dades; tipus d'elements; i característiques d'aquests.

- El tractament de les dades respòn a la utilització dels pesos específics de les característiques de cada element i, això, per cada tipus de discapacitat: mobilitat, visió i audició. Els nivells d'accessibilitat proposats són tres: Facilitador; Facilitador no còmode; Obstacle.