La ciutat del (no) poder: barraquisme contemporani. El cas de Barcelona

Autors/ores

  • Irune Sacristán Arana

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.v5i14.2502

Paraules clau:

Urbanisme democràtic, infrahabitatge, barraques, model Barcelona.

Resum

En sincronia amb les ciutats, i sobretot aquelles que han apostat per una ciutat model turística (el cas de Barcelona), que tenen el propòsit de millorar la qualitat del seu Espai Públic sobre la base difosa (i infundada) de què a través de la transformació del citat espai es poden resoldre els problemes socioeconòmics, l’espai privatiu cau en l’oblit quedant sotmès a l’abandonament i la degradació.

Ens servim de l’anàlisi de l’evolució del fenomen de l’infrahabitatge a la Barcelona moderna, des del sorgiment de les barraques de la ciutat industrial a la proliferació de l’infrahabitatge a Barcelona, a mesura vinculat a la història del barraquisme i al règim franquista no només no ha estat abolit sino que és un fenomen en creixement a la ciutat “democràtica”.

Descàrregues

Número

Secció

Secció d'Articles