Ciutats disperses, habitatges abandonats: la política d’habitatge i el seu impacte territorial i social a les ciutats mexicanes

Autors/ores

  • Elvira Maycotte Pansza
  • Erick Sánchez Flores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.v5i14.2503

Paraules clau:

Política d’habitatge, creixement dispers, habitatge social, segregació socioespacial, fragmentació urbana.

Resum

La política d’habitatge de Mèxic (2002) va recolzar obertament al sector privat en el tema de la producció d’habitatge. En aquest sentit, el 2001 el govern federal va crear la Comissió Nacional per al Foment a l’Habitatge (avui dia Comissió Nacional de l’Habitatge, CONAVI), que si bé atén la producció d’habitatge per tots els sectors socioeconòmics incideix particularment a l’habitatge social, producte immobiliari de molt alta rendibilitat el finançament del qual està assegurat per programes governamentals subsidiaris.

La producció d’habitatge es va estimular a tot el país, tot i que a Ciutat Juárez va tenir major eco, ciutat on la pressió per part dels promotors immobiliaris va derivar a l’ampliació del fons legal, fora de les consideracions dels plans de desenvolupament municipals i en una oferta d’habitatge més enllà de la demanda real donant lloc, conseqüentment, a un gran número d’habitatges abandonats i a una ciutat segregada i dispersa.

Descàrregues

Número

Secció

Secció d'Articles