Perifèries urbanes degradades. Transformació dels assentaments i evolució de l’habitar. Com intervenir?

Resum

Parlar de perifèria avui implica revisar el significat propi de la paraula. La de frontera sembla la definició més apta per descriure la perifèria contemporània, podent aplicar-se a tots els assentaments de baixa densitat que, en les últimes dècades, inexorablement van rodejar les grans ciutats passant a ocupar territoris que havien tingut un ús tradicionalment agrícola. Una perifèria que es caracteritza bàsicament per ser incompleta, obvi efecte de l’incompliment dels processos, tant espontanis com planificats, que la van produir.

L’article presenta alguns resultats de la investigació realitzada al Departament d’Estudis Urbans de la Universitat Rome Tre, que ha estudiat l’evolució de les perifèries a Itàlia i especialment a Roma des de la Postguerra. S’analitzen els aspectes formals dels assentaments i les formes d’habitar a les perifèries i la seva evolució en el temps.

En trenta anys s’ha transformat el concepte de l’habitatge, el de ciutat i el de perifèria. La gent s’ha acostumat a viure en aquestes perifèries heterogènies i el problema de l’absència de ciutat no és més percebut com un problema primari, les exigències es limiten a la consecució de més serveis i millor mobilitat, pública i privada.

S’han transformat també les modalitats de viure, treballar i descansar, adaptant-se al què arribava de volta en volta ofert per les ciutats.